Va
ser el supercicle de les matèries primeres -l'augment espectacular i després la
caiguda de preus- el que va posar en marxa els problemes actuals a Amèrica
Llatina.
Tor
ti que Xile és el país més prudent en la seva gestió del volàtil cicle de les
'commodities'- va crear un fons contracíclic d'estabilització per esmorteir els
alts i baixos del preu del coure-, la seva dependència de l'exportació del
mineral no deixa de ser un obstacle per travessar el llindar i ser un país de
renda mitjana. Xile té tres problemes: una elevada dependència del coure, alts
nivells de desigualtat i un sistema polític corrupte.
Passa
el mateix en altres països que pateixen esclats socials en aquests moments com
l'Equador, Bolívia, l'Argentina i, per descomptat, Veneçuela. Tots van
aprofitat una fase de preus disparats de les matèries primeres entre el 2000 i
el 2014 per adoptar polítiques de redistribució mitjançant fortes transferències
fiscals als mes pobres. Però el col·lapse dels preus de matèries primeres com
ara el petroli, el coure, el ferro o la soja va passar una factura devastadora.
L'Equador,
igual que Colòmbia i Veneçuela, va passar perr una recessió després del
col·lapse del preu del petroli a partir del 2014, cosa que va provocar
duplicar-ne el deute.
La
prolongada recessió al Brasil té les arrels en la caiguda de preus de matèries
primeres, principalment el ferro, la soja i la carn, tot i que el Brasil té una
economia molt més diversificada que Veneçuela.
A
Bolívia, tot i que s'ha aconseguit la taxa de creixement més elevada de la
regió, la dependència de les exportacions de gas al Brasil és un punt feble per
al futur. Però no només és la caiguda dels preus el que crea el cultiu de la
protesta, sinó la bonança anterior.
A. Robinson, La 'maledicció' de les
matèries primeres, La Vanguardia 27-11-2019.
