Després de tractar temes estrictament humans al llarg dels anteriors capítols, i en particular els Poders, és necessari incloure la natura, tant maltractada pels poders dels humans moderns que han oblidat que formem part i depenem de la natura.
Degut a tractar de la relació dels humans amb la resta de la natura, especialment en l'actualitat, s'han d'incloure les accions que l'han malmès així com les que faciliten sortir de les crisis que aquelles havien ocasionat.
Els temes tractats en aquest darrer capítol, alguns d’ells amb subtemes, són:
Dret constitucional a gaudir del medi ambient
Drets excepcionalment admesos en les Cartes [constitucionals] Polítiques, com el de gaudir d'un medi ambient adequat pel desenvolupament de la persona, són també proclamats en la Constitució espanyola.
Manuel Jiménez de Parga, Los nuevos derechos, La Vanguardia 6-05-1990.
Els darrers cent anys fan necessària una ‘glasnost ecològica, segons Goleman.
[El llibre] ‘Intel·ligència ecològica’ es centra en el món de l’empresa, el disseny i el consum, sobretot a partir d’entrevistes a pioners de l’ecologia industrial. Goleman és conscient que en els darrers cent anys hem inventat desenes de milers de compostos tòxics (presents en cada passadís de d’hipermercat), que no existeix encara cap producte industrial que sigui plenament ecològic i que necessitem desenvolupar noves formes de productivitat que repleguin l’eficàcia amb la responsabilitat ètica i ecològica. (...) aviat passarem a valors més propis d’una societat desperta: “Més sostenible és millor, més sa és millor i més humà també és millor”. Aquest canvi de paradigma productiu requereix una espècie de ‘glasnost’ ecològica: una ‘transparència radical’ que permeti conèixer l’impacte ecològic dels productes que ens envolten i en faci més conscients del context i les conseqüències del que fem.
(...) La intel·ligència ecològica ha de manifestar-se també, o sobretot, en noves formes d’entendre el nostre lloc en el món i el nostre propòsit en la vida, tema crucial que Goleman només menciona de passada.
Goleman defineix la intel·ligència ecològica com la “capacitat de percebre connexions entre les activitats humanes i totes les seves conseqüències en els sistemes naturals i socials”.
J.P., Ecología e industria, La Vanguardia 3-06-2009.
