Després d’un temps massa llarg negant, o més tard minimitzant, les crisis alimentària, climàtica i energètica, institucions internacionals o locals, associacions, individus i empreses han començat a reaccionar de molt diverses maneres.
Algunes solucions que brinda el camp activista són les mateixes que el moviment de justícia global ha defensat durant anys: agricultura local i sostenible; projectes energètics de menor grandària i descentralitzats; respecte als drets de les poblacions autòctones sobre la terra; manteniment dels combustibles fòssils allà on són; flexibilització de la protecció de la propietat intel·lectual en tecnologia verda i pagament per aquestes transformacions gravant les transaccions financeres i cancel·lant el deute extern.
Algunes solucions són noves, com la creixent exigència que els països rics paguin compensacions pel “deute climàtic” als països pobres. No és fàcil, però tots hem vist la classe de recursos que els nostres governs poden destinar a la qüestió quan es tracte de salvar a les elits.
Naomi Klein, Conpenhague: Seattle crece..., La Vanguardia 2-12-2009.
Millor tard que mai
El Pla de Recerca i Innovació (PRI) de la Generalitat de Catalunya identifica 17 focus estratègics que centraran la recerca, el desenvolupament i la innovació durant els propers quatre anys, en el període 2010-2013. Aquests focus responen a una sèries de reptes socials, econòmics i ambientals que Catalunya te plantejats i que el talent, amb l’impuls del coneixement i de la innovació, hauria d’ajudar a resoldre. (...)
Els 17 focus de recerca i innovació que concreta el Pla s’agrupen en tres grans categories: els primers són ambientals, de l’entorn i territorials, els segons per a les persones i la societat, i els tercers científics, productius o organitzatius. Alguns d’aquests focus són l’eficiència energètica i l’aposta per les energies renovables, la gestió de l’aigua,la mobilitat sostenible, els edificis adaptats a les noves necessitats socials com la dependència, la producció i el disseny innovador de productes ecològics, la millora dels sistemes d’organització en el treball i els productes destinats al turisme i a l’oci.
Lluís Alonso, Diecisiete focos estratégicos, El País 5-09-2010.
Sostenibilitat
Darrera del terme [de sostenibilitat] reposa potser una de les idees més interessants i transformadores del pensament contemporani: la incorporació de la solidaritat intergeneracional com element del desenvolupament. A l’igual que la igualtat jurídica va configurar la societat de dret que avui vivim, el concepte sostenible bé podria servir de catalitzador d’una nova equitat que permeti la prosperitat afavorint l’accés als drets i la conservació del planeta. Una peça que sens dubte faltaria en la praxi de l’economia de mercat i que el dotaria d’una longevitat compromesa cada dia més pel caràcter finit de la Terra. (...)
No obstant, tot apunta a que la història serà severa amb la nostra actual forma de vida. (...) els nostres néts preguntaran com, coneixent les conseqüències, podíem transportar-nos o generar energia amb màquines tan ineficient, consumir la mateixa aigua per beure que per regar la gespa, destruir boscos centenaris per col·locar el sòl de casa nostra o, el que és pitjor, fer una barbacoa, enrajolar la costa o simplement generar setmanalment residus pel pes equivalent del nostre cos. També es preguntaran com podíem consentir que s’explotessin persones per tenir més camisetes o electrodomèstics, que la vida valgués tan poc en tantes parts del món o que la corrupció equivalgués a entre el 20% i el 40% de l’ajut oficial al desenvolupament.
José Luis Blasco, La sostenibilidad entra en el diccionario, El País 29-08-2010.
El cas d'una nova mina d'urani a la Índia mostra les múltiples interaccions ambientals i humanes:
En els temes d’aquest apartat podeu veure algunes de les pertorbacions i de les reaccions:
9.3.1 Alimentació
9.3.2 Terres fèrtils
9.3.3 Canvi climàtic
9.3.4 Exhauriment de materials
