Passejar pel bosc prevé la malaltia


Passejar pel bosc prevé la malaltia perquè fa disminuir notablement l'hormona de l'estrès. Redueix la tensió arterial i e sucre a la sang, millora la salut cardiovascular i metabòlica, la concentració, la memòria i el llindar del dolor.
El 'Shinrin-Yoju' potencia el sistema immunitari perquè augmenta el nombre de cèl·lules NK (cèl·lules assessines) i la producció de proteïnes anticancerígenes.
Les NK són un tipus de glòbuls blancs que poden atacar i matar cèl·lules no desitjades com els tumorals amb l'ajuda de proteïnes anticancerígenes. Les persones amb una activitat més grana de les cèl·lules NK mostren una menor incidència de càncer.
En el primer d'una sèrie d'estudis de banys de bosc vaig observar que després de tres dies i dues nits al bosc les cèl·lules NK dels participants havien augmentat un 50% i la seva activitat un 52,6%, juntament amb l'augment de la presència de proteïnes anticancerígenes. En tots els estudis de l'efecte després de passar tres dies i dues nits ha estat de fins a 30 dies. Si hi passes un dia, l'efecte és d'una setmana.
Hem estudiat la relació entre la distribució dels boscos del Japó i les morts causades per diferents tipus de càncer. Les persones que viuen en zones amb menys arbres no només presenten més estrès sinó també índex de mortalitat més alts que els que viuen on hi ha una bona densitat d'arbres. Han de ser boscos amb una alta densitat d'arbres grans i vells.
El bosc afecta els nostres cinc sentits reduint l'estrès. Però l'aire del bosc, en concret, és ple de fotocides, que són els olis naturals que els arbres segreguen per protegir-se d'insectes, fongs i bacteris. El seu sistema de defensa beneficia el nostre.
Segons un estudi, la fragància cítrica de la fitoncida D-limonè és més efectiva que els antidepresius per potenciar el bon humor i assegurar el benestar emocional en pacients amb trastorns mentals. Científics van injectar en ratolins una de les substàncies que respirem al bosc i que es troba a la terra, la 'Mycobacterium vaccae' i van comprovar que potencia el sistema immunològic.
La idea de crear presons als boscos és molt interessant, sisplau, escrigui-ho, m'encantaria investigar-ho.
Ima Sanchís, entrevista al Dr. Qing Li, "Els banys de bosc potencien el sistema immunitari", La Vanguardia 5-05-2018.

Impactes de la contaminació urbana al jovent


Els nens i les nenes que viuen en ciutats estan altament exposats a la contaminació. Passen una proporció molt elevada del seu temps a l'escola, durant les hores del dia en què els nivells de contaminació són més elevats. Moltes escoles es troben molt pròximes a vies d'alta densitat de trànsit, la qual cosa acostuma a ser sinònim d'una alta concentració de contaminants al recinte escolar i fins i tot dins de les aules.
El cervell és un òrgan vulnerable davant de determinats contaminants, espacialment en edats primerenques. Alguns contaminants, com el carboni negre, són partícules tan petites que poden arribar fins el cervell penetrant al nostre torrent sanguini a través dels  alvèols, quan respirem, o fins i tot directament per via nasal. Aquestes partícules poden produir neuroinflamació o un altre tipus de danys al cervell.
Als estudis que hem dut a terme a l'Institut de Salut Global de Barcelona, hem observat alteracions en les funcions cognitives després de l'exposició a contaminants relacionats amb el trànsit.
A més, la memòria de treball, que és una de les funcions més alterades després de l'exposició, és un bon indicador de l'aprenentatge i, conseqüentment, del rendiment escolar.
Mar Álvarez, La pol·lució perjudica les aptituds intel·lectuals dels nens?, La Vanguardia 15-01-2018.

Ocells que pensen


Els ocells pensen per resoldre els nous problemes que se'ls planteja i per inventar noves solucions a vells problemes. Fa uns anys van començar a aparèixer estudis sobre la cornella de Nova Caledònia que afirmaven que era capaç de construir eines modelant branques. Fins aleshores els científics creien que el cervell dels ocells era petit i primitiu, que era pur instint. Ara les investigacions sobre el terrenys i en laboratoris s'han multiplicat i no deixen de sorprendre'ns.
Anteriorment, la científica Irene Pepperberg va demostrar la intel·ligència d'Alex, un lloro gris africà que va estudiar durant tres dècades, capaç no només de repetir  paraules i frases sinó de raonar i expressar-se amb intel·ligència i sentiment; però ningú no se la prenia seriosament. Avui ningú ho posa en dubte.
La densitat de les neurones dels ocells és el doble que la dels primats amb la mateixa mida de cervell, i quatre vegades més que altres mamífers.
Les seves capacitats mentals són comparables a les dels primats. Tenen una memòria molt desenvolupada. Molts ocells fan matemàtiques bàsiques i resolen trencaclosques clàssics a la velocitat d'un nen de cinc anys.
Els coloms reconeixen les cares. També ho fan els còrvids.
La ciència suggereix que algunes espècies d'ocells tenen vides socials gairebé tan complexes com les nostres, i per això es necessiten habilitats mentals mols sofisticades. També traeixen, enganyen, manipulen discuteixen, fan trampes, es burlen, roben a les veïnes, rivalitzen per l'estatus. Es fan petons per consolar-se mútuament. Arriben a deprimir-se, a deixar de menjar quan mor la seva parella.
Els circuits dels cervells dels ocells que controlen el comportament social s'assemblen molt als del cervell humà. Quan tu alimentes un còrvid ell t'ho agraeix amb un present, deixant-te al lloc en el qual has posat el menjar uns gerds o qualsevol cosa que brilli.
Entenen els beneficis de la reciprocitat i de compartir. Canten també per plaer, i hi ha evidència que quan els surt bé tenen una pujada d'endorfines. I les parelles fan duos, la qual cosa exigeix molta coordinació. Utilitzen el cant per cooperar entre ells.
Ima Sanchís, entrevista a Jennifer Ackerman, "Els ocells recorden pensen, senten, fan regals i estimen", La Vanguardia 20-01-2018.

El bosc, font de salut


Passejar pel bosc prevé la malaltia perquè fa disminuir l'hormona de l'estrès. Redueix la tensió arterial i el sucre a la sang, millora la salut cardiovascular i metabòlica, la concentració, la memòria i el llindar del dolor.
El 'Shinrin-Yoku' potencia el sistema immunitari perquè augmenta el nombre de les cèl·lules NK (cél·lules assassines) i la producció de proteïnes anticancerígenes. Són un tipus de glòbuls blancs que poden atacar i matar cèl·lules no desitjades com les tumorals. Les persones amb una activitat més gran de les cèl·lules NK mostren una menor incidència de càncer.
Hem estudiat la relació entre la distribució dels boscos del Japó i les morts causades per diferents tipus de càncer. Les persones que viuen en zones amb menys arbres no només presenten més estrès sinó també índexs de mortalitat més alts que els que viuen on hi ha una bona densitat d'arbres.
No qualsevol bosc serveix. Han de ser boscos amb una alta densitat d'arbres grans i vells. L'aire del bosc és ple de fitoncides, que són els olis naturals que els arbres segreguen per protegir-se d'insectes, fongs i bacteris. El seu sistema de defensa beneficia el nostre.
L'absència d'estrès i la presència de relaxació són la base de la felicitat. Caminar molt a poc a poc, cinc quilòmetres per hora i descansant, gaudint amb els cinc sentits, oblidant-se de mòbils i càmeres, tancar els ulls, afinar el  sentit de l'oïda i l'olfacte i respirar fondo.
Ima Sanchís, entrevista al Dr. Qing Li, "Els banys de bosc potencien el sistema immunitari", La Vanguardia 5-05-2018.

9.1 Els animals i els humans

-->
-->
La recerca en el comportament dels animals ens ofereix cada dia nous descobriments, molts dels quals mostren una similitud a la dels humans molt superior a la imaginada.

Els articles que componen aquest apartat són:



La curiositat 
Els orangutans que viuen en estat salvatge passen la major part del temps sols, són força cauts. Per contra, els orangutans que de petits passen molt de temps amb éssers humans són molt més inquisitius i, aparentment en conseqüència, obtenen millors resultats en tota mena de proves cognitives.
[...] l’estudi fa palès que el temps que un animal passa en un zoo o en un altre entorn segur contribueix a fomentar  un augment de la seva curiositat.
També demostra que, com més joves siguin els orangutans quan passen temps amb humans, més curiosos seran més endavant. Els animals que s’havien criat a la selva no presentaven un gran augment en la seva curiositat arran d’haver estat al centre de rehabilitació. [...] La curiositat contribueix a la resolució de problemes. Incrementa les oportunitats d’aprendre.
Una espècie que es pensava que estava desproveïda de curiositat va resultar ser força curiosa si es donen les circumstàncies adequades. Per tant, és una qüestió d’influència del medi, no pas de dotació genètica.
James Gorman, La captivitat fa més curiosos els orangutans, Ara 30-12-2017.





Vida i supervivència de microorganismes
La fascinant cova dels cristalls gegant ubicada a uns 800 metres de profunditat a la mina de Naica (Mèxic) ha tornat a atreure l'atenció internacional. S'ha descobert diversos microorganismes que han estat vius durant uns 50.000 anys incrustats en els minerals.
Els microbis es van trobar inactius dins de cristalls, i van aconseguir sobreviure gràcies a minerals com el ferro i el manganès. Han estat localitzades 40 formes diferents de microorganismes, tots molt diferents d'altres microbis coneguts fins ara. No només van detectar la presència de bacteris i arqueobacteris, sinó que també van aconseguir reanimar aquests organismes al laboratori.
No és la primera vegada que es troben organismes que han sobreviscut tant de temps, "però en aquest cas tots aquests organismes són molt extraordinaris: no tenen una relació propera amb res que sigui dins de les bases de dades genètiques que coneixem".
Les profundes coves de Naica són de gran interès per als cientifics que investiguen extremòfils, els microbis que poden prosperar en condicions ambientals aparentment impossibles.
Agències, Ésser de 50.000 anys, La Vanguardia 21-02-2017.


Subscriure's a: Missatges (Atom)