Els meus fills eren també molt petits i vaig comprovar que no hi havia diferència entre ells [i els orangutans nadons]; simplement, els orangutans no podien parlar. Entenen tot el que els dius, inclús alguns parlen una mica, i si els ensenyes l’idioma dels sordmuts conversen amb tu (...).
Ells no són diferents de nosaltres, poden comprendre el que pensem i els nostres sentiments. Quan em veuen preocupat, em porten fruita, m’acaricien (...).
Són grans botànics, coneixen més de mil espècies d’arbres (...) Saben tractar malalties i prevenir-les (...).
La seva capacitat d’aprenentatge ha quedat demostrada gràcies a moltes imitacions de complexos patrons de conducta humana. Els orangutans tallen fusta, esmolen destrals, renten roba, freguen plats, arrenquen les males herbes i escombren els camins, pengen hamaques i s’hi engronsen, inclús hem vist com extreuen gasolina d’un cotxe aspirant amb força. I ho fan sense que ningú els ho ensenyi.
Són més empàtics i altruistes que els homes, i gens agressius. Però cal observar-los en el seu hàbitat(...) els orangutans pesquen: es fabriquen una canya i pesquen (...) decoren els seus nius amb flors i els encanta fer formes amb l’aigua (...) també es pinten els llavis amb fang, s’adornen amb fulles i flors i llavors es miren i retoquen quan veuen el seu reflex(...) són capaços de pensar per si mateixos i no simplement imitat(...)
Hi ha uns mascles gegants que fan la seva crida i les femelles hi acudeixen; però també hi ha els normalets, i aquests han de seduir les femelles regalant-les flors i fruites.
Ima Sanchís, entrevista a Willie Smits, La Contra, La Vanguardia 27-01-2009.
