Cada camperol de les regions cocaleres de Bolívia tindrà la seva pròpia parcel·la de 1.600 metres quadrats per produir la planta de la qual s’extrau la cocaïna. (...)
Morales va anunciar que és una necessitat legalitzar els conreus de coca de la regió central del Chapare, el seu bastió electoral, d’on va sortir com dirigent sindical (...). Segons el president, cal legalitzar el cato –mesura agrària- de coca de 40 per 40 metres assignat a cada camperol de la regió. “Ara tots som responsables per legalitzar el cato de coca. (...) Una necessitat és aconseguir un mercat legal de la coca”, va dir Morales (...).
Les lleis bolivianes estableixen que es podrà conrear un màxim de 12.000 hectàrees de fulla de coca, (...) per dedicar-les als usos tradicionals com infusió, masticació i rituals religiosos aimares. Morales insisteix que els conreus legals han d’augmentar fins a les 20.000 hectàrees. En la Constitució aprovada el gener d’aquest any [2009], la coca està considerada “patrimoni cultural, recurs natural renovable de la biodiversitat de Bolívia i factor de cohesió social; i en el seu estat natural no és un estupefacient”.
(...) el viceministre de Defensa Social, va admetre que el 2009 els conreus (...) a Bolívia tenien 32.330 hectàrees (...).
El diputat Ernesto Justiniano, ex ‘zar’ antidroga del país, afirma que només un 22’5% de la fulla de coca boliviana va al mercat legal; la resta s’empra per elaborar cocaïna. Segons Justiniano, el 95% de la fulla que es produeix en el Chapare va destinat a produir cocaïna (la fulla que es conrea en el Chapare no serveis per mastegar), amb un valor en el mercat il·legal d’entre 474 milions i 1.000 milions de dòlars.
(...) Morales va expulsar de Bolívia (...) a l’agència nord-americana antidrogues (DEA) per “espionatge i conspiració”.
Evo Morales afirma que Bolívia està millor ara sense la DEA , ja que ha assolit un rècords en l’erradicació de cocals. Les dades oficials no convencen a alguns analistes i líders de l’oposició. Justiniano senyala que no hi ha informació fiable per saber si les xifres del Govern són certes. El diputat afirma que la política interdictiva es va acabar quan es va expulsar de Bolívia a la DEA , “la qual coneix les rutes del narco, dels diners i els llaços mafiosos amb Mèxic i Colòmbia, els qual tenen càrtels assentats en el país”.
Joaquim Ibarz, Coca para todos, La Vanguardia 28-12-2009.
