Impactes de l'explotació de petroli
Els africans van mostrar [a la XV conferència sobre el canvi climàtic de l'ONU a Copenhague] visiblement, la seva còlera i indignació per la inconcreció dels acords. El fracàs per no aconseguir un pacte de compromís ferm que posi xifres a les reduccions de diòxid de carboni (CO2) ha provocat la decepció general i, molt especialment, la de països africans, greument afectats de fa anys no només per l'escalfament global, sinó també per l devastació humana i ecològica que provoca l'extracció dels seus recursos naturals. (...) No obstant això, s'ha fet palès que la lluita i la cerca d'alternatives dels activistes del Sud és consistent i imparable.
Un cas extrem i paradigmàtic per comprendre la magnitud del problema i les propostes de solució és el del delta del Níger (...), exemple del desastre ecològic i humà que pot arribar a provocar l'extracció indiscriminada de petroli.
(...) Més del 70% dels habitants [de Nigeria] viu per sota del llindar de la pobresa, malgrat ser el primer país productor [de petroli] del continent i el sisè del món, amb més de dos milions de barrils diaris. (...) la riquesa del petroli és en mans de l'1% de la població. El conflicte del delta del Níger és un còctel mortal, però, a més de desencadenar una espiral de corrupció política i econòmica, violència armada, destrucció, malaltia, misèria i mort, ha suposat la presa de consciència de la societat civil, la qual, a través de múltiples organitzacions, lluita per sobreviure, es mobilitza, elabora propostes novadores i ja ha obtingut algun resultat significatiu en el terreny de la justícia internacional.
Tot va començar amb la guerra de Biafra (1967-70), la qual es va iniciar quan la regió del sud es va autoproclamar república independent, després d’una greu matança a mans de l’ètnia dominant del nord (...) contra una de les ètnies del sud. A més, i no per casualitat, llavors la producció de petroli del sud començava a ser important. (...) la guerra es va saldar amb la victòria del govern central (...). L’extracció petrolera de la zona va quedar sota control del govern central. Des de llavors, la producció, amb un 50% a mans de Shell, s'ha incrementat enormement, sense tenir en compte el respecte als habitants ni al medi ambient. Apart dels vessaments devastadors per a l'ecologia la salut, i el fenomen del 'gas flaring' –la crema de gas en zones habitades-, els oleoductes passen per zones de conreu, destrueixen els camps i, en més d'una ocasió, han provocat explosions de conseqüències mortals.
La regió del Níger produeix un 75% del petroli nigerià, i proveu el 50% dels ingressis estatals, però només rep en contrapartida un 13%, el qual pot no arribar al seu destí degut a la brutal corrupció política del país. El Delta, de 70.000 km2, acull trenta milions d'habitants, la majoria pobres. Les instal·lacions de Shell ocupen més de 31.000 km2. Segons Amnistia Internacional, "les comunitats locals (...) "avui estan obligades a emprar aigua contaminada per beure, cuinar, rentar-se, i a menjar peixos contaminats per toxines. Degut als vessaments de petroli han perdut les seves terres de conreu i els ingressos que els proporcionaven. L'aire que respiren put a petroli, a gas i a altres contaminants" (...).
Els diferents grups ètnics de la zona des de sempre s'han mobilitzat en defensa dels seus drets. En un principi la lluita era pacífica. Destaca el moviment dels ogonis, el qual ha patit genocidi, espoli i destrucció ecològica, amb reivindicacions i mobilitzacions contra Shell, els anys noranta, les quals van sensibilitzar el món després de l'execució del seu líder, el poeta Ken Saro-Wiwa, i altres activistes. (...) el 1998, una de les ètnies majoritàries del delta, els ijaws, d'uns deu milions de persones, (...) manifestaven la seva voluntat de lluitar pels seus drets i la seva terra. La majoria de joves ijaws sobreviu difícilment de la pesca, cada cop més explotada per la contaminació. (...) Normalment, en les poblacions del delta no hi ha electricitat, ni escoles, ni aigua potable, ni hospitals, ni serveis socials. La lluita armada ha suposat una vàlvula de sortida i un ideal pels joves. Des de llavors, els enfrontaments armats entre guerrers ijaws i l'exèrcit han anat en augment fins que el 2006 neix el Moviment per a l'Emancipació del Delta del Níger (MEND), el qual ha aconseguit ser una amenaça per a les companyies petroleres i el govern. "No som ni comunistes, ni revolucionaris, simplement n'estem farts", han reiterat. El que ells anomenen 'guerra de sang i petroli', basada en sabotatges, segrestos o atacs directes a la policia i a l'exèrcit, va aconseguir reduir el 2009 l'extracció petrolera de la zona en un 30%, la qual cosa va ser un argument de pes per forçar al govern federal a negociar.
(...) els darrers mesos, ha sorgit dubtes sobre la transparència i viabilitat d'un procés de pau molt complex. No és una història senzilla, de bons i dolents. La corrupció política, les màfies i el contraban de petroli robat i d'armes han motivat l’aparició de grups armats dubtosos, o clarament mafiosos, alguns dels quals han pogut néixer amb la protecció de polítics corruptes o empreses amb interessos en la regió. La situació latent és explosiva i inquietant.
Per altra banda, la via judicial internacional està donant els seus fruits. El darrer estiu es va arribar a un acord històric d'indemnització per part de Shell a la família de Ken Saro-Wiwa. La petrolera va evitar arribar a judici a EUA, pactant amb la família, la qual cosa ha provocat crítiques al si del moviment ogoni i d'altres organitzacions. Ken Wiwa, fill de l'escriptor, ho considera una victòria, doncs és la primera vegada que els tribunals accepten que les petroleres que operen a Àfrica poden ser jutjades per violació de drets humans. També, a Holanda (...) Shell s'harà de sotmetre a una demanda d'Amics de la Terra de Nigeria per vessaments de petroli a Oruma (...). La justícia holandesa pot haver obert la porta legal per demandar a les petroleres internacionalment, tant pels vessaments com per la crema de gasos a l'atmosfera, el 'gas flaring', una pràctica fatídica per als habitants de la regió i per a l'escalafament global. Es calcula que el gas que es crema aquí és el 13% del que es crema arreu del món.
Les veus dels nigerians s'han sentit a la cimera de Copenhague. Especialment la del director d'Environment Rights Action-Amics de la Terra a Nigeria (...), el qual encapçala una proposta de més de cent organitzacions del delta amb la principal demanda de "Leave oil in the ground", és a dir, deixar el petroli a terra, suspendre l'extracció. L'acord de pau encara vigent a la regió i les noves reivindicacions en drets humans i ecològics, malgrat hagin estat frustrades a Copenhague, demostren que la lluita continua. El darrer any, el conflicte del delta del Níger ha adquirit una altra dimensió, malgrat que el futur continua sent incert i complex.
Xavier Montanyà, El delta del Níger como paradigma, La Vanguardia 10-02-2010.
Lluita, amnistia i acords
Des del 29 de maig de 2007 (...) els funcionaris i emissaris governamentals s'havien dedicat a recórrer ciutats, camps, aiguamolls i comunitats del delta del Níger complint l'ordre presidencial d'assolir un acord amb els guerrillers del delta a canvi d'una amnistia. (...) Semblava que aquesta amnistia, (...) en especial, la promesa de proporcionar un subministra elèctric ininterromput, s’esvairia a l'aire. (...)
La magnitud de les celebracions (...) va ser un indici de l’alleujament sentit pels implicats. En el cas del govern, degut a que la insurgència minvava considerablement els ingressos dependents del petroli (...); en el cas dels guerrillers, ja que finalment podrien deixar d'amagar-se i retornar com homes lliures a les seves ciutats i comunitats. Sens dubte, l'èxit del pla d’amnistia s'ha d’atribuir tant en un bàndol com a l'altre, al cansament provocat pels combats.
(...) el govern se'n va adonar del fracàs dels esforços dedicats a protegir els pous de petroli i els oleoductes, donat que els ingressos petrolers disminuïen i la inquietud dels mercats energètics mundials donava lloc a valoracions negatives sobre la capacitat del règim. Respecte a la insurgència, la vida en els campaments s'havia tornat incerta i brutal. La intensificació de l'ofensiva militar va empènyer els cabdills a la negociació, i l'oferta d'amnistia es va fer irresistible ja que alguns d'ells necessitaven de llibertat per gaudir de la riquesa acumulada.
Els guerrillers de base també van veure l'amnistia com una oportunitat per tornar a ser lliures, ja que, actuessin moguts per l'afany de lucre derivat del petroli o pels greuges contra el colonialisme intern i les desigualtats horitzontals, es trobaven cada vegada més desorientats. Separats de les famílies, els amics i les comunitats, els insurgents es van donar compte que els principals beneficiaris de la seva lluita eren els caps guerrillers i els seus protectors polítics.
Els avantatges del pla d'amnistia són evidents. Els atacs contra instal·lacions petroleres han disminuït significativament i l’erari s'ha reactivat. També s'han reduït els segrestos (...). Deixant a banda alguns incidents aïllats (...) en exigència dels sous endarrerits, la seguretat i la pau estan tornant a la zona.
No obstant això, la seva durada és incerta. Això es deu a que, si bé els insurgents han complert amb la part del tracte que els corresponia i s'han desarmat, el govern encara té molt a fer per complir les seves promeses. (...) Els incentius per retornar a la insurgència augmentaran si els guerrillers es troben sense treball i sense un sou mensual després del període de rehabilitació.
El futur també dependrà (...) de les esmenes constitucionals proposades sobre la distribució dels ingressos i de la llei del sector petroler. (...) els representants del delta del Níger han insistit en la seva postura que s'havien doblar els ingressos assignats sobre la bse del 'principi de derivació', el qual estableix el percentatge d'ingressos que rep cada estat federat. És probable que la manca d'acord sobre aquesta qüestió condueixi a l'aparició d'una altra generació d'insurgents. Aquest mateix resultat s'hi podria arribar si no s'assoleix aprovar (...) que un determinat percentatge dels ingressos del petroli reverteixin directament a les comunitats de les zones productores.
Ukoha O. Ukiwo, La fràgil paz del petróleo, La VAnguardia 10-02-2010.
