Iniciativa del G-8
La iniciativa del G-8 de destinar 20.000 milions de dòlars a les petites explotacions agrícoles, llançada en la recent reunió d’aquest grup a L’Aquila (Itàlia), és una fita potencial en la lluita contra la gana i pobresa extrema. Amb una gestió seriosa dels nous fons, la producció d’aliments a Àfrica es dispararà. (...).
Passen gana perquè no tenen la capacitat per comprar llavors de gran rendiment, fertilitzants, equips de reg i altres instruments necessaris per augmentar la productivitat. Com a conseqüència, la seva producció és escassa i insuficient per a la seva pròpia subsistència. La seva pobresa causa poca productivitat agrícola i aquesta intensifica la seva pobresa. És un cercle viciós, tècnicament anomenat la “trampa de la pobresa”. (...).
Ara s’ha aconseguit un consens sobre la necessitat d’ajudar a les petites explotacions, però continuen havent-hi obstacles. Potser el major risc és el que les “burocràcies de l’ajut” es disputen l’aconseguir una bona part dels 20.000 milions de dòlars, amb la qual cosa gran part d’aquests milions s’anirien en reunions, consultes d’experts, despeses generals, informes i més reunions.
Jeffrey D. Sachs, Oportunidad para el pequeño agricultor.
Experiència a l’Equador
(...) en un dels 80 horts populars conreats gràcies al programa estatal de sobirania alimentària en col·laboració amb la FAO, sota la supervisió d’experts en nutrició, han plantat espinacs, bledes –el ferro és essencial per als nens de mirada anèmica-, i quinoa, un cereal andí rics en proteïnes. (...) Els productes de l’hort són per al consum de la família i a vegades s’intercanvia l’excedent en una petita economia d’intercanvi. S’havien perdut els aliments tradicionals (...). Amb un rendiment de la terra molt baix degut a l’erosió, molts indígenes se’n van anar a vendre caramels i CD a Quito, Cuenca i Guayaquil". Ara "volem que cada família tingui productes de consum variats". (...)
Equador és el país amb els índex més alts de desnutrició infantil a Sud-amèrica (...). La pobresa deixarà seqüeles en alguns d’aquests nens per a la resta de la seva vida, frenant el seu desenvolupament físic i intel·lectual. (...) "No és un problema només d’alimentació, sinó d’aigua, habitatge, sanitat i educació".
Només guanyar la presidència el 2006, Correa va pujar el preu del petroli, va diferir el pagament del deute extern i va posar un impost del setanta per cent sobre els beneficis de les petrolieres. Amb aquests fons va crear un programa social molt ambiciós.
Els ingressos petroliers van pujar un 163% entre el 2007 i el 2008. Gràcies a una major duresa contra l’evasió d’impostos s’han recaptat 2.500 milions d’euros addicionals. La despesa pública, en conseqüència, ha augmentat en un 70,9%, principalment en salut i ensenyament. S’han construït noves escoles i, a canvi que enviïn els seus fills al col·legi, les famílies pobres reben 30 dòlars al mes.
Andy Robinson, Los indios primero, 570 años después, La Vanguardia 6-10-2010.
