Denisovans i neandertals
Segons la hipòtesi dels seus descobridors, els denisovans es van estendre per Àsia d’una manera similar a com els neandertals es van estendre per Europa i, com els neandertals, es van extingir després de l’arribada dels ‘Homo sapiens’.
Els investigadors s’abstenen de presentar als denisovans com una nova espècie equiparable als neandertals. “No hi ha una definició de espècie que sigui universalment aplicable (...) “el concepte d’espècie és molt relliscós”. La gran lliçó que ofereix el genoma de Denisova [Sibèria] (...) és que “ens ensenya que el model que tenim de l’evolució humana és d’una simplificació excessiva i que l' haurem de reconsiderar”.
Aquest model, basat en l’estudi de la forma dels fòssils, proposa que les espècies humanes han evolucionat de manera lineal, sense creuar-se unes amb altres, com branques d’un arbre que es bifurquen. Però les anàlisis genètiques demostren que els creuaments entre espècies ha estat recorrent al llarg de la història humana. Així, el nou model que emergeix és més com una heura, amb branques encreuades, que com un arbre.
(...) “el que veiem a l’estudiar els detalls és que l’evolució humana ha estat més complexa del que pensàvem fins ara”.
Josep Corbella, El enigma que surgió del frío, La Vanguardia 23-12-2010.
Espècie i raça?
Aquest genoma és (...) “un descobriment que tira per terra idees que s’havien acceptat durant dècades, que suposa un canvi de paradigma en l’estudi de l’evolució humana i que obre interrogants pels quals encara no tenim respostes”. (...) “Tot és més complex del que semblava”.
(...) Hem vist que els humans de Denisova, o alguns com ells en altres regions d’Euràsia, es van apariar amb els ‘Homo sapiens’. Tot això és molt desconcertant.
(...) La qüestió de fons és que el concepte clàssic d’èspècie ha quedat obsolet. Ja ningú sap molt bé què és una espècie. És un concepte que hem de redefinir. (...) Fins ara definíem una espècie com una entitat reproductiva aïllada. És a dir, són de la mateixa espècie dos espècimens si poden reproduir-se i tenir descendència fèrtil. La paleontologia, per la seva banda, defineix espècies a partir de la forma dels fòssils. Però ara veiem com espècies definides com diferents a partir de la forma dels fòssils es van apariar i van tenir descendència fèrtil. Així que hi ha una contradicció que hem de resoldre. (...)
El que està obsolet és el criteri d’aplicar únicament la morfologia per definir les espècies del passat. En els casos en que podem aplicar la genètica, això ens ofereix una visió més detallada del que va succeir. I no sempre coincideix amb la visió que ens donava la paleontologia. Això implica que s’haurà de ser més prudent a l’hora de definir espècies.
(...) És cert que la població de Melanèsia comparteix un 5% del seu genoma amb els humans de Denisova. I que els europeus tenim un 2,5% del nostre genoma heretat dels neandertals. Però en realitat aquests resultats no sustenten científicament el concepte de raça (...) perquè continua havent més diferències genètiques a l’interior de cada població que ntre poblacions diferents. (...)
J. Corbella, entrevista a Tomàs Marquès, “Nunca había visto un genoma tan raro”, La Vanguardia 23-12-2010.
