En resposta a les demandes del sector, Brussel·les va autoritzar el 12 l'emmagatzematge privat de fins a 100.000 tones d'oli verge amb ajudes comunitàries, per alleugerir el mercat i tractar d'elevar els preus. (...) Alguns països podrien qüestionar l'ajuda de 1.030 milions que rep anualment l'olivar espanyol.
La crisi que travessa el sector de l'oli d'oliva respon bàsicament a un desajust entre una oferta que ha crescut molt de pressa i una demanda que no acaba d'enlairar-se. En contra del que ha succeït en altres sectors, en què la política comunitària ha suposat la retallada en les produccions (llet, sucre, tabac, cotó ...), els preus pagats per l'oli fa uns anys (...) al costat de les ajudes, van fer de l'oliverar un sector atractiu per la seva rendibilitat i es van disparar els preus de la terra.
Aquest escenari es va traduir en un augment de les superfícies fins a gairebé 2,5 milions d'hectàrees i, sobretot, en una millora de les estructures, amb instal·lacions de reg localitzat [i altres millores].
La conseqüència ha estat un augment de les produccions mitjanes des de les 600.000-900.000 tones anuals en la dècada dels noranta fins collites molt superiors al milió de tones en l'última dècada, amb previsió de campanyes properes a 1,5 milions de tones. Donar sortida a tot aquest volum d'oli a preus rendibles constitueix el principal repte a què s'enfronta en aquest moment el sector productor. (...)
Per a la regulació del mercat, el sector va comptar històricament amb la política de compres comunitàries per a la intervenció i amb l'emmagatzematge privat, també amb suports de Brussel·les. Les successives reformes de la reglamentació comunitària van acabar eliminant les compres en intervenció per mantenir només el sistema d'emmagatzematge privat, sempre que els preus caiguessin durant diverses setmanes (...). Un dels problemes als quals s'enfronta el sector i al qual Brussel·les no preveu donar una resposta positiva és que aquests preus es van fixar el 1998. En no haver-se actualitzat des d'aquella data no reflecteixen la realitat dels costos de producció, de manera que el seu paper per defensar la rendibilitat de les explotacions d'oliva queda en dubte.
Vidal Maté, Sobra aceite, El País 16-10-2011.
