Tema molt publicat però només explicat de mica en mica. Té moltes implicacions importants.
El conjunt d'aquests articles permeten comprendre la qüestió. Apareixen per ordre de publicació recent.
Yang va repetir la posició xinesa sobre Iran, basada, per una banda, en el respecte al tractat de No Proliferació Nuclear i, per altra, en l'afirmació del dret de qualsevol país a un ús pacífic de l'energia nuclear.
Amb la proposta que el president iranià Mahmud Ahmadineyad el dimarts [2 de febrer], Iran no ha tancat la porta a la proposta de l'ONU d’enviar a l’estranger el seu urani per a que sigui enriquit, va assegurar Yang. (...) La proposta d'Ahmadineyad no ha estat considerada.
Rafael Poch, Pekín advierte que "cuatro países no pueden decidir el destino del mundo", La Vanguardia 6-02-2010.
El ministre d'Exteriors d'Iran, Manuchehr Mottaki, va confirmar a Munich que el règim dels ayatolàs està disposat a enriquir l'urani a l’estranger. L'intercanvi d'urani enriquit, que Iran diu voler per us mèdic, hauria de ser simultani i en la quantitat determinada per Iran.
El secretari de Defensa d'EUA (...) va menysprear l'oferta: "No crec que ens apropem a un acord". El ministre d'Exteriors alemany, va expressar la mateixa opinió: "L'anunci iranià no ha canviat la meva opinió i els meus dubtes". (...) Ni l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica ni els serveis secrets han trovat evidència del programa militar, però la sospita és raonable.
Iran és un país rodejat i amenaçat. Té una memòria molt viva del cop d'Estat que Anglaterra i EUA van orquestrar e 1953 contra el primer ministre Mohamed Masadeq per por a perdre el control del seu petroli. Després de la revolució islàmica, la qual va enderrocar a un règim prooccidental el 1979, les potències van animar al seu veí Iraq a declarar-li una guerra de vuit anys (1980-1988), la qual va causar un milió de morts, el 60% iranians. Sadam Hussei va poder gasejar als iranians sense ser condemnat per això. Avui Iran te a l'armada nord-americana al Golf, a l'exèrcit d'EUA ocupant els seus patis del darrera a l'est i l'oest, a Iraq i Afganistan, bases a Turquia i Àsia Central en el nord, i dos veïns, Pakistan i Israel, armats amb bombes nuclears. De la darrera campanya d'Iraq, Teheran va poder deduir que aquell país va ser envaït degut a que no tenia armes nuclears. Tot això converteix una ambició nuclear d'Iran en quelcom força clar.
"Alguns països sospiten que amaguem quelcom. Però haurien de tenir una altra actitud vers els països que sí tenen i produeixen armes nuclears, els dobles rasers són clars", va dir el ministre iranià (...).
(...) Mottaki va recordar que hi ha una proposta del seu país i d'Egipte per declarar Orient Mitjà "zona lliure d'armes nuclears". La proposta mai s'ha considerat a Estats Units i Europa ja que Israel, que té 200 bombes atòmiques i arsenals químics i bacteriològics, no en vol ni sentir parlar d'això".
"El tema iranià no es pot aïllar de la situació en la regió, Iran té preocupacions de seguritat legítimes, ha estat atacat diverses vegades i mai ha atacat", va dir el ministre d'Exteriors rus (...).
Rafael Poch, Irán denuncia el doble rasero occidental, La Vanguardia 7-02-2010.
(...) el ministre iranià va eludir donar cap detall sobre quines modalitats, temps i quantitats farien possible l'intercanvi d'urani que proposen les grans potències. La idea de partida preveia que Teheran lliurés uns dos terços del seu urani enriquit al 3'5% per a que França i Rússia el tornessin elevat al 20%, en un format útil per treballar isòtops mèdics però difícil d'aprofitar pe a fins militars.(...)
Rússia té interès (...) en utilitzar el seu suport a les sancions com a moneda de canvi per obtenir de Washington concessions en la negociació sobre reducció d'arsenals nuclears i en la política d'ampliació de l'OTAN.
Andrea Rizzi, Irán amplía la brecha entre las potencias, El País 7-02-2010.
Teheran vol enriquir el seu urani al 3'5% per convertir-lo a urani al 20%. Diu e necessita aquest combustible per un reactor d'ús mèdic que Iran va comprar a Estats Units abans de la revolució de 1979. Les potències occidentals recelen del possible ús militar d'aquest combustible.
[El ministre d'Exteriors iranià] Muttaki va citar com a condicions la "simultaneïtat" de l'operació, és a dir garanties que l'urani que Iran lliuri se li retorni al mateix ritme, i la facultat de determinar per sin mateix la quantitat que en necessita. Aquesta proposta va rebre un allau de crítiques.
El senador d'Estats Units (...) va qualificar "d'irrisòries" les propostes de Teheran i va amenaçar des de Munich amb un atac militar. (...)
(...) el secretari de Defensa nord-americà (...) es va mostrar "molt decebut" per la proposta d'Iran i va suggerir que cal aplicar sancions. (...)
En aquest context es va produir la segona declaració d'Ahmadineyad. "Encara estem interessats en cooperar (amb Occident), però si ells volen continuar jugant amb la nació iraniana, llavors estarem preparats en vint dies per enriquir urani al 20% pels nostres propis mitjans" (...). "He donat a les potències dos o tres mesos per acceptar el nostra tracte, però si no ho fan, ho farem pels nostres mitjans" va afegir (...).
(...) el president de la comissió d'exteriors de la Duma russa (...) va afegir "ni el llançament de míssils ni l'enriquiment d'urani violen acords internacionals, per més que inquieti el que hi pugui haver darrera".
Rafael Poch, Ahmadineyad dice que enriquecerá el uranio si no se acepta su plan, La Vanguardia 8-02-2010.
Després de la declaració formal del règim de Teheran que avui començarà a enriquir urani fins el 20% i que construirà deu noves plantes per dur-ho a terme, l'Administració Obama ha afirmat que la imposició de "noves sancions és l'únic camí per tractar aquesta qüestió".
El govern de Ahmadineyad ja ha informat a l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica, amb seu a Viena, de la seva intenció d'enriquir urani al 20%. Com en anteriors ocasions, els dirigents iranians expliquen que aquesta operació està dirigit a subministrar el necessari combustible al reactor que Teheran destina a fabricar isòtops necessaris per a la ciència mèdica.
És palès, com han apuntat els especialistes, que és impossible en un any assolir aquest nivell d'enriquiment d'urani o edificar deu plantes noves (...). L'expansió del programa nuclear permetrà produir aquest any 20.000 megawats d'energia nuclear.
La República islàmica va tractar d'aconseguir un compromís sobre l'enriquiment d'urani, però, al cap i a la fi, en els complexos regatejos escomesos, tot va ser una temptativa de guanyar temps. El nou anunci té lloc en el context d'una crisi política interna sorgida arrel de les eleccions presidencials de juny i pot reforçar la posició dels dirigents radicals.(...)
(...) Les potències occidentals acusen Iran de voler dotar-se de l'arma atòmica, mentre que Teheran afirma que només ambiciona desenvolupar la seva capacitat nuclear amb objectius pacífics i civils.
Tomás Alcoverro, Teherán comienza hoy a enriquecer uranio al 20%, La Vanguardia 9-02-2010.
Les objeccions de Xina –i en menor grau de Rússia- dificulten la mobilització del Consell de Seguretat de l'ONU i, aparcada l'opció militar, poden obligar a Washington i els seus aliats europeus a resignar-se a la hipòtesi d'un Iran nuclear. (...)
L'anunci (...) que els iranians enriquiran urani a un nivell més proper al necessari per obtenir l'arma nuclear reforça els dubtes sobre les intencions de Teheran, que assegura voler l'energia nuclear per a fins civils.
(...) el cap del Consell de Seguretat rus, adverteix que la decisió iraniana d'enriquir urani a un 20% -segons Teheran amb finalitats mèdiques- "ha despertat dubtes en altres nacions, i aquests dubtes estan força fundats" (...).
Més complicat és Xina, que importa més del 10% de la seva energia d'Iran i, segons algunes informacions, ha superat a la UE com a primer soci comercial d'aquest país. (...)
Les recents tensions amb Washington a propòsit de l'anunciada reunió d'Obama amb el Dalai Lama, la venda d'armament a Taiwan i les divergències sobre el valor del yuan compliquen el suport xinès, i fan perillar les sancions "paralitzants" que la secretària d'Estat (...) i el primer ministre israelí (...) han exigit. (...)
A EUA guanya pes la idea que les potències occidentals podrien conviure amb un Iran nuclear. (...)
Marc Bassets, Obama aprieta las tuercas a Irán, La Vanguardia 10-02-2010.
Resum del gràfic de l'article anterior
Baix enriquiment d'urani: 4% d'U-235, la fabricació el converteix en combustible per a reactors nuclears ...
Alt enriquiment d'urani: 90% d'U-235, la fabricació el converteix en material per a armes atòmiques.
Segons els experts, enriquir urani al 20% és un pas clau vers la fabricació d'armes atòmiques.
MCT, Proceso de enriquecimiento de uranio, La Vanguardia 10-02-2010.
Iran addueix que necessita urani més enriquit per alimentar un reactor fabricat a Estats Units fa 41 anys que utilitza amb finalitats mèdiques, però Washington i els seus socis temen que l'urani enriquit sigui un pas decissiu per fabricar una bomba atòmica.
Occident torna a sospitar. Diversos experts occidentals afirme que, inclús amb urani enriquit al 20%, a Iran li seria molt difícil fer funcionar el reactor destinat a usos mèdics, ja que se suposa que Iran no disposa de la tecnologia necessària per convertir el combustible en barres d'urani. No obstant això, aquest combustible podria ser en darrera instància enriquit fins el 90% o més, és a dir, fins als nivells necessaris per fabricar armament.
El dirigents iranians continuen donant senyals contradictòries sobre si estan disposats a acceptar un acord. El compromís passaria per la possibilitat que Teheran enviés les seves reserves d'urani poc enriquit fora del país pel seu processament i, a canvi, rebria urani altament enriquit en un format especial que podria ser emprat en el reactor per a recerca mèdica però no per fer bombes. Davant d'aquesta possibilitat, el ministre d'Assumptes Exteriors iranià va declarar que Teheran estava "ultimant un acord que pugui ser acceptat per totes les parts", però només dos dies després Ahmadineyad va donar l'ordre de començar la producció d'urani [més] enriquit. Per a nord-americans i europeus, aquestes senyals de signe contrari demostren que Iran només tracte de guanyar temps.
Opinió, Irán tensa la cuerda, La Vanguardia 11-02-2010.
"Ara Iran –va declarar Ahmadineyad- és un Estat nuclear. Gràcies a Déu, una part de l'urani emmagatzemat ja ha estat enriquit fins el 20%, i podria inclús arribar al 80%. Ha estat posat a disposició dels científics. En el pròxim futur triplicarem la producció". Davant de les sospites occidentals que prepara una bomba atòmica, el president va insistir en que donarà un ús civil a aquest urani.
Tomás Alcoverro, Represión, uranio y revolución, La Vanguardia 12-02-2010.
Solana (...) no va dubtar en tatxar al president iranià de fanfarró per afirmar que pot enriquir urani al 20%. "És una insensatesa, una fanfarronada", va assegura qui, fa poc més de quatre mesos, era al centre d'un acord que podria haver aturat la proliferació nuclear iraniana. (...) per moltes troles que es tiri Ahmadineyad, la seva voluntat de continuar en la via nuclear és més clara que mai.
Xavier Mas de Xaxàs, Solana cree que Europa debe ser un laboratorio de ideas mundial, La Vanguardia 19-02-2010.
Una visió diferent
"He explicat a Obama, a Sarkozy, a Merkel, que cal parlar amb Iran", va agregar Lula. "És un gran país, amb una cultura pròpia, que va crear una civilització. És precís que els iranians sàpiguen que poden enriquir urani per a finalitats pacífiques i que els altres tinguem la tranquil·litat que és només per aquests usos pacífics. No es pot partir de prejudici que Ahmadineyad és un terrorista al qual és precís aïllar. Hem de negociar. Vull conversar amb ell d'aquests temes fins l'últim minut. I l'únic límit a la posició de Brasil és el respecte a les resolucions de Nacions Unides, les quals complirà el meu país".
Madrid, Lula: "No podemos admitir países armados hasta los dientes y otros desarmados", El País 11-04-2010.
Turquia, Brasil, Iran i l'urani: les potències convencionals queden descol·locades
Iran ahir va concloure un acord amb Turquia i Brasil per un intercanvi d'urani en territori turc en un intent de donar sortida a la crisi amb les grans potències per programa nuclear iranià. El pacte preveu la tramesa de 1.200 quilos d'urani dèbilment enriquit (3%) per ser canviats, en un màxim d'un any, per 120 quilos de combustible enriquit al 20%, necessari pel reactor iranià dedicat a recerques científiques i mèdiques.
(...) L'acord va ser signat pels ministres d'Assumptes Exteriors dels tres països davant de mediadors: el president iranià (...); el brasiler (...) i el primer ministre turc (...).
Tomás Alcoverro, Lula media en el embrollo iraní, La Vanguardia 18-05-2010.
Desconfiança dels que tenen les armes incomplint el TNP
El debat sobre la nuclearització d'Iran ahir va arribar a la cimera de l'Aliança de Civilitzacions. No podia ser d'una altra manera, quan dos dels seus membres fundadors, Brasil i Turquia, pretenen exercir un paper destacat en la mediació entre la comunitat internacional i Teheran.
Els líders de Brasil i Turquia (...) van aprofitar els seus discursos en la inauguració del III Fòrum de l'Aliança de Civilitzacions per tornar a defensar l'acord signat fa uns dies amb el mandatari iranià (...) per permetre que Iran enriqueixi urani amb finalitats pacífiques.
(...) Sense citar ni a Israel ni a EUA, països que van criticar l'acord ressaltant la inexperiència brasilera en qüestions d'Orient Mitjà, Lula va indicar: "Tenim sòlides credencials per exigir el desarmament" (...).
(...) Brasil defensa un món "lliure d'armes nuclears i el ple compliment, per tots els països, de les determinacions del tractat de No Proliferació Nuclear" (...).
Per la seva banda, Erdogan va criticar obertament als qui s'oposen a la seva mediació amb Iran. "Els que parlen de prevenció tenen les armes; haurien de recolzar les seves paraules amb accions i lluitar per la pau, eliminant-les", va dir el primer ministre turc, el qual va qualificar l'acord de "pas històric per a la diplomàcia". (...)
El secretari general de l'ONU, Ban Ki Mun (...) a l'arribar a Río, va defensar l'esforç negociador de Barsil i Turquia, encara que va posar el dit a la lalga a l'identificar la desconfiança de la comunitat internacional vers Ahmadineyad com la clau de les crítiques a l'acord (...). "En el cor d'aquesta crisi sembla haver una falta de confiança en Iran", va indicar.
Robert Mur, Brasil y Turquía insisten en el diálogo como salida a la crisis nuclear iraní, La Vanguardia 29-05-2010.
