(...) les qüestions que divideixen a Índia i Xina van més enllà de les disputes territorials. L’aigua s’està convertint en un tema clau de seguretat en les relacions xino-índies i en una font potencial de discòrdies duradores.
Xina i Índia ja són economies sota la pressió per a l’aigua. La proliferació de l’agricultura de regadiu i de les indústries que fan ús intensiu de l’aigua, junt amb les demandes d’una creixent classe mitjana, han dut a una dura lluita per obtenir més aigua. En efecte, ambdós països han entrat en una era d’escassetat permanent d’aigua (...).
El ràpid creixement econòmic es podria desaccelerar degut a una escassetat aguda si la demanda d’aigua continua creixent al ritme actual, el que convertiria a la Xina i la Índia –ambdós països exportadors d’aliments- en importadors importants, amb la qual cosa s’agreujaria la crisi alimentària mundial.
(...) l’altiplà del Tibet (...) és el major dipòsit d’aigua dolça del món després dels casquets polars. (...)
Actualment Xina està duent a terme grans projectes de transferència d’aigua entre conques i entre rius a l’altiplà del Tibet, la qual cosa amenaça amb disminuir els fluxos internacionals dels rius (que desguassen) vers Índia i altres estats riberencs. (...)
Les preses, dics, canals i sistemes d’irrigació (...) poden ajudar a convertir l’aigua en una arma política que es pot utilitzar obertament en una guerra o de forma més subtil en temps de pau per indicar insatisfacció amb un Estat que comparteix el riu. (...)
La idea més perillosa que Xina està considerant és la desviació vers al nord del riu Brahmaputra (...). És el riu més alt del món i un dels que flueix amb major rapidesa. La desviació de les aigües del Brahmaputra vers el ressec riu Groc no és una idea que Xina discuteixi en públic, degut a que el projecte implica la devastació ambiental de les planícies del nord-est d'Índia i de l’est de Bangladesh i, per tan, seria equivalent a declarar la guerra de l’aigua a aquests dos països.
No obstant, en llibre que es va publica el 2005 amb autorització oficial (...) defensava obertament la desviació del Brahmaputra vers el nord. A més, el desig dels xinesos de desviar el Brahmaputra utilitzant "explosions nuclears pacífiques" per construir el túnel subterrani a través de l'Himàlaia es va expressar en les negociacions internacional que es van celebrar a Ginebra a mitjans dels anys noranta sobre el tractat de Prohibició Completa dels Assaig Nuclears (CTBT). Xina va intentar infructuosament excloure les explosions nuclears pacífiques del CTBT, un pacte que encara no està en vigor. (...) Xina ja ha identificat un colze del Brahmaputra (...) com el punt on es farà la desviació.
Ara la qüestió no és si Xina desviarà el Brahmaputra, sinó quan ho farà.
Brahma Chellaney, La divisoria de aguas chino-india, La Vanguardia 5-1-2010.
