El petroli empobreix. Els diamants, el gas i el coure també. Els països pobres que compten amb abundants recursos naturals solen ser subdesenvolupats. Això succeeix no malgrat les seves riqueses naturals, sinó degut a aquestes. ¿Com pot ser que la riquesa natural d’un país perpetuï la pobresa de la majoria dels seus habitants? Degut a un fenomen conegut com “la maledicció dels recursos naturals”.
Hi ha països que aconsegueixen conjurar aquesta maledicció: Noruega o Estats Units, per exemple, són alhora petrolers i desenvolupats. Però són excepcions que no només confirmen la regla, sinó que també il·lustren els antídots contra aquesta maledicció: democràcia i institucions que limiten la concentració de poder. A més, per neutralitzar la maledicció també és necessari mantenir l’estabilitat econòmica, controlar la despesa pública, estalviar pels anys de vaques magres, diversificar l’economia, impedir la concentració dels ingressos i evitar que la moneda del país sigui massa costosa comparada amb les d’altres nacions. Els països exportadors de recursos naturals que no adoptin aquestes mesures empobreixen i maltracten a la gran majoria de la seva població. La tragèdia és que pocs aconsegueixen evitar aquests nocius efectes. Perquè?
La maledicció dels recursos naturals és com una malaltia addictiva: treu a la víctima la voluntat de guarir-se. Els grups més poderosos d’aquestes societats no tenen molts incentius per lluitar contra els efectes perversos de l’excessiva dependència de recursos naturals. Els efectes són perversos per a la resta de la població, no per a les elits. Aquestes, al contrari, es beneficien de la situació.
El veneçolà Juan Pablo Pérez Alfonso, un dels fundadors de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), va ser el primer en cridar l’atenció sobre això. El petroli, va dir, no és or negre; és l’excrement del diable. (...)
Encara pitjor, en els països afectats per la maledicció, els beneficis del creixement econòmic es concentren en petits grups polítics, militars i empresarials. A més, la seva moneda s’encareix respecta a les d’altres nacions, la qual cosa frena les exportacions de tot el que no sigui el recurs natural que tenen en abundància. Això, al seu torn, inhibeix la diversificació de l’economia i condemna als països a dependre cada cop més de les exportacions de la seva principal primera matèria. En el cas del petroli (...) aquesta indústria genera més del 80% dels ingressos totals, però només el 10% dels llocs de treball. Inevitablement, això augmenta la desigualtat econòmica.
Ja que els governs dels països exportadors de primeres matèries no depenen dels impostos de la seva població per finançar-se, els seus líders es poden donar el luxe d’ignorar les exigències i necessitats dels seus ciutadans. Aquests, al seu torn, desenvolupen relacions tènues i parasitàries amb l’Estat. A més, quan molt diner públic és controlat per pocs individusmque no rendeixen comptes a la resta de la societat, la corrupció és inevitable. Les similituds de països tan diferents com Rússia, Iran o Veneçuela no són una casualitat. Són el resultat de la maledicció.
És molt difícil treure del poder a governs rics en petroli els quals, a més, tenen la possibilitat d’emprar els vastos recursos financers per comprar o reprimir els seus opositors. (...) arreu, les autocràcies petroleres gasten més en armes i exèrcits i són més propenses a tenir conflictes armats.
(...) Xile i Botsuana són extraordinaris exemples de països menys desenvolupats que malgrat ser exportadors de primeres matèries han escapat de la maledicció. Les seves experiències confirmen quines són les vacunes que protegeixen un país contra el seus efectes. Però, ¿per què aquesta països van estar disposats a vacunar-se i altres no? Ningú ho sap. A qui trobi resposta a aquesta pregunta hauria de donar-li el premi Nobel. No el d’Economia. El el la Pau.
Moisés Naím, El excremento del diablo, El País 11-10-2009.
Temes relacionats: Peak oil i canvi de xip; De petroli; El petroli; Milícies i tropes regulars al servei d'una petrolera; Angola
Temes relacionats: Peak oil i canvi de xip; De petroli; El petroli; Milícies i tropes regulars al servei d'una petrolera; Angola
