El debat sobre els aliments transgènics ha entrat a les cuines dels restaurants premiats amb estrelles Michelin. Una vintena de reputats cuiners han passat en engrandir les files dels opositors als aliments modificats genèticament. Fins ara, els més actius contra els transgènics eren algunes organitzacions agràries i ecologistes, productors d’aliments ecològics i organitzacions de cooperació internacional. Però ara aquests xefs s’han convertit en la punta de llança de la preocupació social (...).
El debat cobra més intensitat en un oment en que vuit països europeus han invocat la clàusula de salvaguarda i han prohibit el conreu del blat de moro MON 810 [de Montsanto] (Alemanya, França, Austria, Grècia, Hongria, Luxemburg, Itàlia i Polònia) al·legant un principi de precaució i la necessitat d’efectuar nous estudis per garantir que el blat de moro modificat no té impacte a llarg termini ni afecta el medi ambient.
No obstant, a Espanya, malgrat les protestes, cada cop se sembra més blat de moro modificat (...), sobretot a la vall de l’Ebre, per ser destinat gairebé integrament a pinsos animals.
(...) els meus camps de blat de moro ecològic van ser contaminats [pel transgènic], per la qual cosa el consell d’agricultura ecològica d’Aragó em va retirar la certificació ja que no hi pot haver rastre de transgènics. De qui és la culpa? (...).
(...) les denúncies d’aquests agricultors queden “en sac foradat” (...) “No hi ha una llei que fixi la responsabilitat del contaminador. En aquests casos, l’Administració deixa sense segell ecològic a l’agricultor; però així castiga a les víctimes i no a qui causa la contaminació”.
Antonio Cerrillo, Fogones antitransgénicos, La Vanguarda 3-08-2009.
