En menys de dues dècades, el sector de la llet ha passat de 150.000 a menys de 23.000 explotacions, d'un cens de 1,5 milions de caps de bestiar a unes 860.000 (...).
Aquesta situació de sector en retirada (...) és conseqüència, en primer lloc, d’un problema de rendibilitat.
(...)els ramaders han mantingut uns preus estabilitzats o a la baixa (...) en paral·lel amb un fort increment dels costos de producció per l'augment dels preus de les matèries primeres per l'alimentació animal. (...)
Conseqüència de tot això, segons dades manejats per COAG referits a l'última campanya, el sector ha sofert unes pèrdues (...) d’uns 18.000 euros per explotació. Aquesta situació suposa el forrellat de les granges quan els seus propietaris tenen alguna mínima sortida en una altra activitat.
Al costat del problema dels preus i la baixa o nul rendibilitat de l'activitat, la situació de retirada en el sector de la llet respon igualment a un problema històric de manca d'ordenació i vertebració en origen, on les empreses han fet i desfet al seu antull, segons els seus interessos del moment en les seves relacions amb els ramaders. En aquest escenari no s'inclouria la situació de les cooperatives. La manca de capacitat negociadora dels ramaders i el poder dominant de les indústries han suposat tradicionalment la imposició de preus per la llet lliurada, sense cap tipus de negociació (...) va suposar fins i tot la impossibilitat per a un ramader de canviar d'empresa. Aquesta situació va venir igualment determinada per la manca de contractes entre ramaders i empreses. (...)
Al costat del problema dels preus i la baixa o nul rendibilitat de l'activitat, la situació de retirada en el sector de la llet respon igualment a un problema històric de manca d'ordenació i vertebració en origen, on les empreses han fet i desfet al seu antull, segons els seus interessos del moment en les seves relacions amb els ramaders. En aquest escenari no s'inclouria la situació de les cooperatives. La manca de capacitat negociadora dels ramaders i el poder dominant de les indústries han suposat tradicionalment la imposició de preus per la llet lliurada, sense cap tipus de negociació (...) va suposar fins i tot la impossibilitat per a un ramader de canviar d'empresa. Aquesta situació va venir igualment determinada per la manca de contractes entre ramaders i empreses. (...)
Aquest cúmul de dificultats per desenvolupar l'activitat ramadera amb seguretat i rendibilitat, al costat de la realitat d'un treball esclau i socialment de baixa consideració, s'ha traduït en un sector on la gent gran abandonen i on no hi ha incorporacions són el relleu generacional, tot i la crisi en altres sectors. (...)
Fa poc més d'un any, organitzacions agràries i els industrials, amb la presència de l'Administració i la gran distribució, van signar el Pacte de la Llet pel qual ambdues parts es comprometien a subscriure contractes de compravenda a un preu lligat als preus pactats entre els ramaders i els industrials de llet francesos com cotització de referència, en ser aquest el país des d'on es realitzen les grans importacions. (...) L’acord no ha funcionat. (...)
La crisi en el sector de la llet en els últims temps no ha estat només un problema espanyol, sinó que el mateix s'ha desenvolupat en tots els països de la UE. (...) Brussel·les va triar la llet com a sector de referència per analitzar un problema i proposar solucions amb possibilitat d'aplicar a altres sectors.
Vidal Maté, Leche, un sector en retirada, El País 31-10-2010.
