L'ús de l'energia atòmica –inclús per a fins pacífics- ha plantejat per primera vagada la possibilitat d'una destrucció real i definitiva de la mateixa vida. L'accident de Txernòbil, amb les seqüeles quilomètriques de desolació letal, és un bon exemple d'aquest risc. (...)
El CIS no pregunta pels magatzems nuclears des de fa deu anys. Però l'evolució registrada en la dècada anterior parla per si mateixa: si el 1997 un 89% dels espanyols considerava el magatzem de residus radioactius un problema important, tres anys després aquesta xifra ja superava el 90%. I si el 1997, un 85% dels consultats atribuïa a aquestes instal·lacions un risc per a la salut humana, el 2000 la taxa arribava al 89%. (...)
De fet, set de cada deu ciutadans pensaven fa només tres anys que el pes de l'energia nuclear a Espanya havia de disminuir. (...)
(...) només tres de cada deu consultats creien que l'energia atòmica ha millorat la qualitat e vida de la gent, davant a cinc de cada deu que pensaven que l'havia empitjorat. I les expectatives pel dia de demà no són molt diferents (...).
Carles Castro, El estigma nuclear, La Vanguardia 4-04-2010.
