A les zones pobres el cost dels aliments pot arribar a suposar, per les famílies més vulnerables, fins al 70% de la despesa familiar, i qualsevol pujada del preu deriva en un augment del nombre de persones en situació de pobresa extrema. (...) Un dels productes de referència que es fan servir per calcular [l’índex FAO per la preu dels aliments] és el cereal, amb un cost que ha pujat un 11% en cinc anys. La situació a llarg termini s’agreujarà a causa de tres factors: l’increment de la població mundial i del poder adquisitiu dels països emergents; l’escassetat de recursos (terres cultivables, aigua...) per a l’expansió de la producció d’aliments; i l’efecte negatiu del canvi climàtic en el rendiment dels cultius, que a l’Àfrica subsahariana podria disminuir entre el 20% i el 30%.
Però aquests factors no justifiquen, per si sols, l’escalada del preu dels aliments. Vergonyosament, avui l’especulació financera és un element molt decisiu. El mercat de les matèries primeres alimentàries ja és el centre d’interès d’inversors que mai no s’havien interessat en el sucre, la llet, la carn o els cereals. (...) Avui, entitats financeres com Goldman Sachs, Morgan tanley i Barclays han guanyat sumes milionàries especulant amb aliments. Segons la FAO, només el 2% dels contractes sobre matèries primeres alimentàries acaba amb un subministrament real de gènere. La resta la venen anticipadament els especuladors per fer diners ràpids, cosa que provoca, al seu torn, la distorsió dels mercats i l’alça dels preus.
(...) És de vital importància que els fons d’inversió i de pensions que es consideren responsables donin exemple i limitin la inversió en aquests mercats a iniciatives que no creïn més alça de preus dels aliments.
Ignasi Carreras, Especulació i fam, La Vanguardia 5-11-2011.
L’especulació per sobre dels factors objectius
(...) L'espectre de la inflació està ressuscitant després de la seva mort aparent el 2009 gràcies als màxims assolits durant aquestes setmanes pels preus de les matèries primeres agrícoles i a gradual encariment dels preus del petroli (...).
Les causes d'aquest escalfament són les mateixes que fa dos anys. En primer lloc, cal citar un factor objectiu: l'oferta s’ ha vist minvada per contratemps climàtics (sequeres, inundacions, El Niño a l’oceà Pacífic) en agricultures exportadores com les d'Austràlia, Ucraïna i Rússia i per decisions polítiques, com la prohibició de les exportacions d'arròs per part de l'Índia. Un altre sí, les subvencions als combustibles "bioecològics" han reduït en una quarta part la superfície dedicada al cultiu de cereals als Estats Units. Finalment, al front de la demanda, com ja va començar a percebre fa dos anys i mig, l'enriquiment de les classes mitjanes en gegants emergents com la Xina, la Índia, Indonèsia, Brasil i Rússia provoca un enriquiment de les dietes alimentàries, especialment en carns i lactis (el que, al seva vegada, pressiona sobre la demanda de cereals per a l'alimentació animal).
La suma d'aquesta raons objectives, però, ha provocat una reacció excessiva dels mercats, que només es pot explicar per la participació de fons financers especulatius. (...)
Manuel Estapé Tous, Y ahora, la inflación, La Vanguardia 10-01-2011.
