La tercera generació de reactor nuclears de França: és cara i no convenç*


El darrer 26 de desembre (...) França va perdre un gran contracte nuclear amb Abu Dabi. L'esplèndit planter integrat per EDF, Areva, GDF-Suez y Total, secundats per Alstom i Vinci, no va poder fer res per evitar que l'emirat adjudiqués el contracte de construcció de quatre nous reactors nuclears al consorci surcoreà dirigit per Kepco (...), aliat a Hyndai, Samsung i Doosan, per 20.000 milions de dòlars.
A ningú a París se l'havia passat ni remotament pel cap que a  França, un líder indiscutible en tecnologia nuclear civil, se li pogués escapar un contracte com aquest. (...)
França tenia grans bases polítiques al seu favor. Els darrers anys, París ha mimat l'emirat d'Abu Dabi, el qual s'ha convertit en el seu soci comercials a Orient Mitjà. (...) va obrir el 2006, per primer cop a la història, una antena de la Universitat de la Sorbona. (...) el Louvre apadrina amb el seu nom un nou museu (...), el 2009 va inaugurar la seva primera base militar en el golf Pèrsic.
El viatge oficial de Sarkozy a l'emirat el gener de 2008 va tenir precisament com principals fruits l'actualització de l'acord de cooperació en matèria de defensa, el qual va obrir la porta a instal·lar una base militar ... i un conveni semblant pel desenvolupament de l’energia nuclear civil.
França oferia la seva cooperació en matèria tecnològica i mirava de reüll el programa nuclear del jec Jalifa (...). Amb l'acord a la mà, els contractes –van pensar els francesos- havien de caure com fruita madura...
(...) Tot indica que, en darrera instància, el problema fonamental va ser la manca d'adaptació de França als requeriments del client. Ni el producte ni el preu eren apropiats. Els negociadors francesos van intentar a tota costa vendre el nou reactor de tercera generació EPR, teòricament més modern, més potent i més segur, menystenint l'efecte negatiu que els problemes en la construcció d'aquest model –endarreriments en el programa, advertències de les autoritats de seguretat nuclear sobre defectes del projecte- tenien en els seus interlocutors àrabs. I, pel damunt de tot, l'EPR és molt més car i l'oferta francesa -30.000 milions de dòlars- superava en un 50% a la del seu principal competidor. Abu Dabi no volia res tan sofisticat. Ni tan car.
Lluís Uría, Los grandes campeones franceses pierden terreno, La Vanguardia 31-01-2010.

Observació: Abu Dabi té el 9% de les reserves mundials de petroli i el 5% de les de gas natural.