“El model de monoconreu que imposen els transgènics suposen una pèrdua de diversitat i de qualitat per a la nostra cuina mediterrània. No s’entén que un Govern com el de Zapatero hagi convertit Espanya en el principal país productor de transgènics”.Amb aquesta claredat s’expressa Santi Santamaria (Can Fabes) (...). Ell és un dels xefs que recolza la campanya a favor d’una cuina lliure d’aliments modificats genèticament. I junt amb ell, molts altres cuiners recolzen la iniciativa legislativa popular de la plataforma ‘Som el que Sembrem’ per a que Catalunya prohibeixi la sembra de varietats transgèniques (...).
(...) Estem inquiets perquè, davant la demanda de més de 100.000 signatures, el Parlament es nega a debatre aquesta iniciativa legislativa popular”, afegeix Santamaria. Cuiners, biòlegs, veterinaris i altres han signat un manifest en pro d’un model agroalimentari que preservi les varietats vegetals locals i respecti el medi ambient.
El blat de moro transgènic (l’únic modificat que es sembra a Espanya) ha estat dissenyat per produir un insecticida, “però una bon part roman a la planta i l’ingerim nosaltres i els animals”. I la soja transgènica, com que és tolerant als herbicides, s’ha convertit en una esponja de plaguicides que van a l’estómac (...).
Els ecoxefs catalans reclamen que es freni la penetració dels productes transgènics i critiquen que la normativa exclogui l’obligació d’etiquetar (com transgènic) la carn, els ous i els seus derivats malgrat que els animals siguin alimentats amb pinsos modificats.
(...) “Avui en dia, és gairebé impossible tenir garanties que els productes no continguin transgènics”, es va queixar el cuiner canari Alejandro Guzmán.
Antonio Cerrillo, Chefs antitransgénicos, La Vanguardia 23-06-2009.
