El cas de la Xina


Petroli de repúbliques ex soviètiques
Xina va donar un pas més en la seva estratègia silenciosa d’ampliar la seva àrea d’influència. Pekin ha aconseguir consolidar la seva presència en territoris molt lligats a Rússia a través d’un important acord energètic amb Turkmenistan, Uzbekistan i Kazajistan.
El president xinès Hu Jintao junt amb els seus col·legues de les tres repúbliques ex soviètiques, va inaugurar l’anomenat ‘gasoducte del segle’ en la localitat turkmena de Samandepe. Aquesta immensa canonada de 7.000 quilòmetres de longitud transportarà gas natural des de Turkmenistan fins les ciutats de Canton i Shanghai, a través de Uzbekistan i Kazajistan i la xarxa de gasoductes nacionals.
Es tracte d’un projecte, de 20.000 milions de dòlars, llargament acariciat per les autoritats xineses, però també pels governs de les tres repúbliques ex soviètiques, que es va començar a construir el 2007.
“L’obertura d’aquest gasoducte constitueix una nova plataforma de cooperació entre les nostres nacions”, va dir Hu en roda de premsa. “Obre una nova era en les relacions entre els nostres països i serà una pàgina daurada de la història”, va respondre el president turkmè (...).
(...) “amb la post en marxa d’aquest gasoducte, s’ha restablert l’antiga ruta de la seda”, ja que segueix aproximadament el mateix trajecte (...).
(...) [l’objectiu més important d’aquest projecte] és que Xina aconsegueix diversificar la seva font d’aprovisionament energètic, fins ara excessivament depenent dels països àrabs. (...)
(...) Xina ha consolidat el seu paper de soci estratègic pels països d’Àsia Central, una zona molt rica en hidrocarburs. I per això no ha dubtat en emprar la seva arma preferida: diner fresc.
(...) Ha donat crèdits a Kazajistan i Turkmenistan a canvi d’explotar jaciments de gas i ha signat acords en altres sectors, com les telecomunicacions. I ha arravatat influència a la zona a la veïna Rússia. Per la seva banda, Turkmenistan, el quart país del món en reserves de gas, aconsegueix una via alternativa per a les seves exportacions de gas, fins ara sotmesos al monopoli dels gasoductes russos, situació que deixava lligats de peus i mans al Govern d’aquest país a la riba del ma Caspi.
Isidre Ambrós, China arrebata influencia a Rusia en Asia Central, La Vanguardia 15-12-2009.

Voracitat energètica de la recuperació econòmica
Potser la dada que millor revela la força de la recuperació econòmica a Xina és el que es refereix a la importació de productes energètics.  És la dada que senyala la magnitud de la voracitat energètica del gegant asiàtic. “Les importacions de cru van créixer el novembre i desembre i són increïblement més altes que el desembre del 2008 (...)”. (...) “l’alça de les importacions anuals xineses de cru equivalen a la producció total de Líbia (...) les quals empenyen el preu del petroli a l’alça”.
Isidre Ambrós, China muestra músculo e infunde optimismo para salir de la crisis, La Vanguardia 12-01-2010.