Allunyats dels milers de peons, comerciants, carregadors, artesans i prostitutes arribats de tot Níger i dels països limítrofs, resideixen uns centenars de tècnics i enginyers francesos, blindats en la seva bombolla parisenca, amb les seves botigues exclusives, el seu hospital privat (el millor del país) i els seus clubs amb piscina. Mentrestant, els autòctons rebusquen a les escombraries radioactives i emmalalteixen en la pugna per sobreviure.
El contundent simbolisme d'aquesta imatge (...) explica per si mateixa la raó última del cop d'Estat que va tenir lloc 10 dies enrere, quan el coronel Salou Djibo va tallar en sec la pretensió del president Mamadu Tandja de perpetuar-se en el poder i seguir fent amb l'urani un bon negoci par a ell i un mal negoci per al seu poble. S'ha e veure si el cop serà una transició cap a la democràcia, (...) però no sembla que el repartiment del pastís d'urani –el 'yellow cake', com se'l coneix internacionalment- variï gaire.
Després d'anys de disputes amb el president Tandja, la multinacional frnacesa Areva hi va fer les paus el 2009 i hi va firmar un acord per explotar la gran mina d'Imouraren (1.200 milions d'euros d'inversió), a més dels jaciments històrics d'Arlit i Akouta, però va obrir l'aixeta a la Xina i al Canadà. És una vella història. El primer president de Níger, Hamami Diori, es va arriscar a demanar un modest augment del 'yellow cake' i es va guanyar un cop d'Estat el 1975, just quan van començar les exportacions massives d'urani.
El creixement de la demanda energètica augura un bon futur a la nuclearització. (...) Obama ha estat el primer a apuntar-s'hi, i la presència d'administradors militars nord-americans per a l'Exèrcit de Níger –estratègia dissenyada per Bush alhora que acusava falsament el país de vendre urani a l'Iran- indiquen que als EUA els interessen molt aquests jaciments. La Xina també ha mogut fitxa. Sino-Uranium (...) explora des del 2006 la important concessió de Teggida i té permís d'explotació del jaciment d'Azelik.
Mentestant, ¿què passa ambla població local? ¿Com assumeixen el fet de ser el país més pobre del món, afectat per continus períodes de fam, tot i haver exportat 100.000 tones d'urani des del 1974 i ser ric en petroli, or, fosfats, estany, ferro, platí, carbó, titani i coltan? "L'urani a Níger és més un mal que un bé", diu Jeremy Keenan, professor de la universitat de Bristol i una autoritat sobre el Sàhara. "És una maledicció i té tot el potencial d'una situació explosiva". Una metxa que també encén el terrorisme i el tràfic de drogues a la zona.
(...) el Moviment dels Nigerians per la Justícia (MNJ) fa anys que defensa més o menys el mateix: transferència del 50% dels ingressos miners a les col·lectivitats locals, contractació prioritària dels autòctons, fi del mercadeix dels permisos d'explotació i suspensió de les actitats d'investigació a les zones d'explotació ramadera.
Nacho Para, Urani empobrit, el Periódico, 28-02-2010.
