Política petroliera d’Algèria
El que està en joc no és ni l'autodeterminació del pobre saharaui, el qual viu sota la pressió algerina en tendes a Tinduf, ni el respecte dels principis i valors democràtics, sinó el refús sistemàtic a Marroc (...).
Alger (...) utilitza l'arma del petroli i del gas per pressionar als seus socis europeus i que retirin el seu recolzament a Marroc.
Tahar Ben Jelloun, España, entre Argelia y Marruecos, La Vanguardia 2-02-2010.
La ciutadania, al marge dels beneficis del petroli
Resulta paragògic que el Govern [d’Algèria] no hagi emprat abans les rendes del gas i el petroli per mantenir el cistell de la compra dintre del poder adquisitiu de la ciutadania.
Xavier Mas de Xaxàs, El gas no se come, La Vanguardia 17-02-2011.
Les ‘febres’ mineres es reprodueixen
Hassi Messaoud, la capital petrolera d'Algèria [produeix un 50% del petroli del país], és un polvorí. (...) les vivendes s'han construït junt als oleoductes i prop de les instal·lacions petroleres [pous, refineria...].
"Aquests perills, si s'arribessin a concretar, tindrien com a conseqüència la pèrdua de vides humanes i la destrucció d'instal·lacions que han costat centenars de milions de dòlars" (...).
Aquest cavalcament de cases i instal·lacions petroleres impedeix a Sonatrach, el gegant energètic algerià, perforar nous pous. (...)
Per tot això, Algèria traslladarà la seva capital petrolera. L'actual Hassi Messaoud era un mer encreuament de pistes al mig del desert. A 800 quilòmetres al sud d'Alger, fins que el 1956 el colonitzador francès va descobrir cru allí, el qual va començar a bombejar el 1958 [Algèria va aconseguir la independència el 1962, amb una guerra iniciada el 1954].
Un quart de segle després, Sonatrach va traslladar allí als seus executius i empleats, potenciant una ciutat que ara supera els 80.000 habitants que viuen sobre els jaciments de petroli. Algèria és l’octau exportador de petroli del món i el quart de gas. (...)
Ignacio Cembrero, Argelia funda una capital petrolera, El País 3-05-2009.
