Fa gairebé cent anys el motor del desenvolupament de Manaos, la indústria del cautxú –bastant sostenible, per cert-, es va apagar per sempre més quan el biòleg britànic Henry Wickham se’n va endur la llavor del cautxú a Kew Gardens, el jardí botànic londinenc i després a la colònia a Malàisia. Va ser la fi de l’època daurada de Manaos i l’inici de dècades d’abandó. Des de llavors, empreses i individus se’n endut de tot, des de llavors fins valuosos peixos decoratius. Altres han rendibilitzat els profunds coneixements de les comunitats indígenes per elaborar productes.
Andy Robinson, Amazonia: Biomedicinas para salvar la selva, La Vanguardia 27-05-2009.
