El Ciemat ha localitzat restes de plutoni i americi (producte de la desintegració del primer) en unes 20 hectàrees de terreny i ha trobat les rases radioactives en les quals els soldats d’EUA van deixar algun material radioactiu. Malgrat que EUA se’n va endur el 95% del material contaminat, el Ciemat està decidit a netejar el que quedi i tancar l’incident, encara que sigui més de 40 anys després.
Durant anys, els mesuradors de radiació posat en la superfície no han detectat res rellevant i ningú va fer cas a Palomares. Això va ser així ja que el plutoni dipositat en el sòl emet unes partícules, les alfa, que es paren amb un full de paper, sense gairebé poder de penetració. Per això, les anàlisis als veïns descarten que hi hagi hagut risc per a la salut. La radiació directa és insignificant i la possibilitat d’ingestió o inhalació, descartable, segons les fonts consultades. Malgrat que no hi havia risc, el plutoni triga 24.000 anys en desintegrar-se a la meitat. Amb les dècades, el plutoni es va anar desintegrant en americi, que ja emet radiació gamma que sí poden detectar els mesuradors.
Això no implica que el sòl estigui net. A l’aparició d’americi s’hi van sumar, a finals dels noranta, els moviments de terra per urbanitzar. Així, la bombolla immobiliària va començar a dispersar el material i va alertar al Ciemat i al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) del que amagava el sòl de Palomares. El 2004 va començar un complert pla de neteja.
Primer van analitzar 6’6 kilòmetres quadrats de terreny en superfície i, el 2007, van trobar un terreny contaminat fins llavors desconegut. Estava als afores del poble, a la serra. Fins allí van arribar restes de la bomba2 dispersats pel vent. Els responsables de la neteja no van ballar la zona, van pensar que era a recer del “totxo”, al ser una zona agresta i aïllada. El director de protecció radiològica del CSN (...) va descartar llavors l’expropiació a l’afirmar que la seguretat estava “gairebé garantida per ser una zona declarada d’interès natural per la Junta d’Andalusia”. Error.
El Pla General d’Ordenació Urbana de Cuevas del Almanzora, al qual pertany Palomares, publicat el juny de 2008, alerta de l’existència de “zones d’accident nuclear” en el centre del poble, però no diu res dels afores. (...)El pla d’ordenació del ‘Levante Almeriense’ de la Junta, aprovat el darrer 14 de gener, sí qualifica el terreny com de “contaminació radiològica”.
Per evitar moviments de terres, el Govern ja ha preparat l’expropiació forçosa, la qual serà previsiblement cara. “El terreny val una fortuna. Tot té vistes al mar ja que està a la serra”.
L’expropiació és necessària per afrontar la darrera fase de l’ambiciós projecte: la neteja. (...) La relació amb EUA ha estat molt fluida i Washington ha pagat 1’98 milions de dòlars. Espanya pretén que designi experts similars, incloent militars, per afrontar la neteja. Fins ara, han col·laborat el Ciemat i el Departament d’Energia (DOE) d’EUA, però passa a un nou estadi i és precisa més representació política. (...).
La idea és filtrar enormes quantitats de terra i reduir el seu volum. Amb una resina, els experts poden formar na espècie de rajoles més fàcils de transportar. Però el repte és enorme i sempre quedaran tones de terra. Espanya no té capacitat tècnica ni legal d’emmagatzemament d’aquest plutoni, per la qual cosa o EUA se’n fa càrrec o troben un destí en el qual enterrar finalment l’accident de Palomares.
Rafael Méndez, Prohibido edificar sobre plutonio, El País 5-04-2009.
La problemàtica de les nefociacions
El Govern exigeix a Estats Units que abordi la neteja de Palomares i el trasllat del plutoni que queda a la localitat d'Almeria "sense dilacions". Així ho afirma una nota verbal enviada pel Ministeri d'Exteriors a Washington el 21 de desembre. És la resposta a l'escrit dels EUA del 16 de novembre que, per a sorpresa del Govern espanyol, donava llargues a la descontaminació de Palomares. La localitat conserva a terra mig quilo de plutoni de l'incident nuclear de 1966.
(...) Van caure quatre bombes nuclears (cadascuna portava entre quatre i cinc quilos de plutoni), dues de les quals van alliberar càrrega.
A Palomares queden quatre zones amb restes radioactius. Hi ha uns 50.000 metres cúbics de sòl contaminat. El Ciemat calcula que tamisant la terra pot reduir el volum a 6.000 metres cúbics -alguna cosa més que dues piscines olímpiques-. Però Espanya no té capacitat per emmagatzemar aquest material, radioactiu milers d'anys, i exigeix que, sota el principi de "qui contamina, paga", EUA es faci càrrec del plutoni.
A Palomares queden quatre zones amb restes radioactius. Hi ha uns 50.000 metres cúbics de sòl contaminat. El Ciemat calcula que tamisant la terra pot reduir el volum a 6.000 metres cúbics -alguna cosa més que dues piscines olímpiques-. Però Espanya no té capacitat per emmagatzemar aquest material, radioactiu milers d'anys, i exigeix que, sota el principi de "qui contamina, paga", EUA es faci càrrec del plutoni.
El passat 7 de juliol, una delegació espanyola va explicar a Washington que "esperava" dels EUA que pagués la meitat dels 31 milions d'euros en què està pressupostat el pla de descontaminació i que aportés assistència tècnica. Però, sobretot, ha explicat que "l'única opció" que fa servir és la sortida del plutoni, ja que és una zona habitada. Els veïns estan farts de l'estigma de la bomba i l'Executiu considera que tenen dret a disposar de la terra sense restriccions.
L'exigència espanyola de traslladar el plutoni va canviar la negociació. (...)
Fonts espanyoles sostenen que el Pentàgon tem crear un precedent. El Departament de Defensa dels EUA ha realitzat nombroses proves atòmiques pel món i pot rebre una cascada de reclamacions similars si es porta el plutoni d'Almeria. Els militars nord-americans no veuen problema a mantenir indefinidament la zona tancada.
(...) El Ciemat, l'organisme hereu de la franquista Junta d'Energia Nuclear i que des de 1966 ha mesurat la radiació i ha realitzat anàlisis a la població. Segons aquest, "Palomares és ara més segur que mai, perquè se sap on és la contaminació i el Govern ha tancat les zones".
(...) Castejón considera que els EUA no pot esgrimir acords signats amb el règim de Franco per eludir la seva responsabilitat.
Rafael Méndez, España exige a EE UU limpiar Palomares "sin dilaciones", El País 16-01-2011.
Anàlisis a la població
Dues vegades a l'any, habitants de Palomares viatgen a Madrid a sotmetre's, de forma voluntària, a anàlisi mèdics. El Centre d'Investigacions Energètiques i Mediambientals (Ciemat) assegura que no s'ha detectat cap incidència anormal de càncer, que el plutoni només és problemàtic si s'ingereix, però que no és una substància que es dispersi amb facilitat. Des de 1966 s'han realitzat 4.717 anàlisi i hi ha hagut 118 persones en què s'han trobat traces de radiació. (...) El 2009, Estats Units va deixar de pagar la seva part d'aquests estudis.
Palomares no va interessar massa fins que l'explosió urbanística va propiciar moviments de terra per construir. Va ser això el que el 2003 va impulsar l'Executiu a netejar la zona.
(...) L'estudi [de 2009.02.20 del Ciemat], al qual ha tingut accés EL PAÍS, explica que els investigadors van analitzar 63.000 punts de 660 hectàrees. En 41,04 d'elles van aparèixer rastres de plutoni i americi i estan expropiades o arrendades. L'Executiu gestiona 50 parcel de 35 propietaris. L'anàlisi va descobrir les rases en les quals Estats Units va enterrar els equips de la descontaminació i la ploma radioactiva que el vent va arrossegar fins a la serra de Almagrera, que es creia neta. L'estudi creu improbable que passés a l'aqüífer. Encara que Estats Units va creure haver-ho solucionat en portar en el seu dia 832 metres cúbics de terra, 306 de vegetació i 115 de sòl xop, l'incident de Palomares, del que demà es compleixen 45 anys, perviu.
118 personas han dado positivo en 4.717 anàlisis, El País 16-01-2011.
