El fang
Són encara pocs els que s’atreveixen a emprar el que és el material de construcció més tradicional, la terra. Però els que ho fan no se’n penedeixen de la seva decisió. (...)
Després ‘un parèntesi d’unes quantes dècades, s’està tornant a construir amb terra a Catalunya. (...) Però ara només opten per aquest material persones molt conscienciades pel medi ambient o que coneixen bé els avantatges constructius. “El principal problema és que és un material que s’associa amb la pobresa” (...).
“Com tot material (...), la terra té soses bones i dolentes, però també el formigó té els seus punts febles”. En el cas de la terra pesen més els seus avantatges, que són molts. A més de ser un molt bon aïllant tèrmic i acústic, es tracta d’un material molt abundant i de proximitat, 100% natural i ecològic, ja que pràcticament no requereix energia per a la seva fabricació ni pel seu transport, i per destruir-lo, només cal que torni al seu estat natural. [L’arquitecta] Bestraten destaca també “el seu bon comportament tèrmic i la seva capacitat per deixar passar la humitat i així permetre que la vivenda transpiri”.
L’únic punt crític de la terra és l’aigua, però l’arquitecta assegura que això es soluciona amb “un bon calçat i un bon barret”, és a dir, amb una bona cimentació i una teulada que sobresurti per protegir la paret de l’aigua. El que sí que pot resultar un problema és l’escassetat de persones que domini les tècniques de construcció, el que fa que avui per avui, construir amb terra resulti més car. Però això tindrà aviat solució. (...)
Lorena Farràs Pérez, Redescubriendo el barro, La Vanguardia 31-10-2010.
