Ulls secs del Guadiana


Durant 300.000 anys, sota l’aigua de les Tablas de Daimiel s’ha acumulat matèria orgànica d’origen vegetal la qual, sense oxigen i amarada d’aigua, ha format un carbó vegetal, la turba. Quan el sòl s’asseca, la turba perd aigua, s’encongeix i esquerda el terreny. L’aire comença a circular pels buits i els subsòl comença a oxidar-se i s’escalfa. Després de cinc anys sense aigua, la turba ha entrat en autocombustió. El fenomen fins ara només era habitual en la llera seca del Guadiana, però des de l’agost afecta a un parc nacional: una de les 17 joies de la naturalesa espanyola.
Les desenes de milers de pous que han proliferat en la zona en 40 anys (...) han plomat l’immens aqüífer que abans vessava a les Tablas i als ulls del Guadiana. La sequera a la capçalera del Tajo va fer que el govern limités els transvasaments dels quals vivien els aiguamolls. La prioritat era el regadiu a Murcia i Alacant.
El personal del parc ha intentat aixafar el terreny amb pales mecàniques per impedir que l’aire oxigenés la turba, i els tècnics també han creat un sistema de canonades per amarar el sòl amb bombes. Però apagar un incendi de turba és molt més difícil que tot això.
(...) és temps de pensar en una solució al problema de fons: quants regadius poden suportar la climatologia espanyola sense haver de dessecar els parcs nacionals. Doñana està a la llista d’espera, amb les maduixes de Huelva xopant-li els aqüífers. Actuïn.
Opinió, Cuando arde la turba, El País 18-10-2009.


Ecologistas en Acción ha negat que el transvasament del Tajo a les Tablas de Daimiel hagi apagat l'incendi de turbes (...). "L'incendi de turba no està apagat, no hi ha cap dada que ho avali".
Ecologista en Acción niega que el trasvase haya apagado el fuego de Daimiel, La Vanguardia 14-1-2010.


El transvassament d'aigua que rep el parc [de les Tablas de Daimiel, Ciudad Real] (...) podria tenir inundades entre 300 i 500 hectàrees en un mes.
La situació dels aiguamolls era crítica, ja que durant anys han estat pràcticaemnt secs per la sobreexplotació dels seus aqüífers: de les 1.850 hectàrees que es poden veure inundades en aquesta zona protegida, a finals del 2009 només quedava amb aigua una desena d'hectàrees, menys de l'1%. La Unió Europea va obrir l'octubre un expedient d'investigació sobre l'estat del parc nacional.
(...) Les darreres pluges caigudes els darrers dies també han contribuït a que es declari extingit l'incendi de turba (en el subsòl), el qual afectava al parc des del darrer estiu. (...)
Les Tablas rep una aportació d'aigua des de la canonada d'abastament a la població de la plana manxega de 300 litres per segon, si be la intenció és que aquesta quantitat arribi als 900 litres per segon els propers dies. (...)
El parc nacional (...) el 1982 va ser declarat zona Ramsar per a la protecció dels aiguamolls i, posteriorment, zona d'especial protecció per a les aus perr la Unió Europea.
La transformació agrícola de l'entorn ha provocat en les darreres dècades el descens dels recurs hídrics de l’aqüífer 23, considerat l'autèntic embassament subterrani que aporta aigua a aquest ecosistema (...).
Redacció i agències, La Vanguardia 10-1-2010.