"L’obsessió per consumir carn ve de lluny en la societat occidental. La raó és que durant èpoques de misèria i postguerra va faltar la carn (...) i ho hem interioritzat. Només un cop instal·lats en la bonança econòmica hem anat a cercar el concepte qualitat-salut" (...).
La religió ha tingut un paper essencial en usos, abusos i restriccions de carn. "Sovint les prohibicions responien a la necessitat de mantenir el poder. Pràctiques de dejuni han existir en gairebé totes les societats. En altres ocasions es prohibia la carn per raons sanitàries o morals (...) mentre que avui les raons són d’equilibri energètic" (...).
(...) La majoria de prohibicions alimentàries sempre s’han vinculat a la carn (...) I només la religió podia fer que la comunitat obeís. (...)
Malgrat que no hi ha consens en la quantitat de carn recomanada, un dels manuals més prestigiosos (...) recomana dues racions setmanals de 100 grams. La mitjana mundial de consum està avui en 101 gram diari [en 224 gram en el món desenvolupat]. En el que sí coincideixen els nutricionistes es en que (...) ha arribat el moment de 'reduir' el consum de productes animals.
Núria Escur, Vivir con menos carne, La Vanguardia 5-1-2010.
Produir porcs a casa per vendre'ls al món
A Lleida hi ha més de tres milions i mig de porcs, un territori que és objecte d’atenció per part del sector, que aprecia la seva potència productora, la seva capacitat investigadora i el seu afany innovador. (...) els ramaders i empresaris han avaluat les possibilitats econòmiques del sector amb els nous reptes globals. “Produir porcs a Espanya per vendre la carn al món”.
Pau Echauz, Capital del porcino, La Vanguardia 2711-2010.
Clembuterol
Els controls exhaustius interns garanteixen que la carn de boví produïda a Espanya estigui exempta de clembuterol, una substància prohibida per la legislació, i molt perseguida per l’Administració. (...) Tot i això [les organitzacions agràries de productors de carn] no posen la ma al foc per la carn d’animals importades. La gran paradoxa és que, mentre la UE combat el clembuterol fronteres endintre, permet la importació de carn de països en els quals es permet l’ús d’aquesta substància en la cria d’animals (...).
En teoria, es fan controls en duana per detectar la carn amb clembuterol, però el rigor d’aquestes inspeccions és qüestionat tàcitament per [l’Associación Española de Productors de Vacuno de Carne]. "Es fan controls merament documentals i en alguns casos es fan mostrejos" (...).
(...)La desconfiança més augmenta pel fet que l’Administració no és exigent a l’hora de garantir que el comerç indiqui l’etiquetat per poder informar de la seva procedència. (...) "L’Administració no compleix les normatives que ella mateixa ha aprovat" (...).
Antonio Cerrillo/Pau Echauz, El clembuterol no tiene fronteras, La Vanguardia 2-10-2010.
