Malbaratem el medi ambient del tercer món, ens apropiem dels seus recursos naturals i els deixem la gana. El sistema alimentari global imperant és molt disfuncional: produeix el doble d'aliments del que la humanitat necessita..., però milions de persones continuen famolenques!
(...) tractem els aliments com una mera mercaderia de més. I fins i tot la llencem. (...)
Milions de salmons es crien en gàbies gegants en fiords del sud de Xile, per exportar a Europa, Japó i Estats Units: se'ls ha d'alimentar amb tones de sardina, anxova i sorell. Es necessiten cinc quilos de pesca per "produir" un quilo de salmó!
Pesquers d’arrossegament esquilen la pesca davant d'Equador, Perú i Xile: empobreixen als pescadors artesanals, els quals emigren als extraradis de les ciutats... Misèria!
(...) La concentració de salmons contamina les aigües. I emmalalteixen. Els aboquen antibiòtics..., que després ingerim amb la seva carn. Així també creix la nostra resistència als antibiòtics.
Els porcs són criats industrialment, amb escasses condicions sanitàries: estan a Mèxic perquè els ciutadans nord-americans no els volen als seus pobles... És que 100.000 porcs cagant i pixant junts contaminen molta terra i aigua!
Generen misèria. Només calen 14 persones per gestionar-los. I, per alimentar-los, Estats Units envia blat de moro barat, arruïnant als productors locals de blat de moro autòcton!
Víctor-M. Amela, entrevista a Gustavo Duch, "Acabamos pagando varis veces cada latita de atún", La Vanguardia 25-03-2010.
* Una referència: la pel·lícula 'La pesadilla de Darwin'
Gràfic: http://espaciocritico8.files.wordpress.com/2009/10/pesadilla1.jpg
