[¿Però l’agricultura ecològica pot alimentar el món?] Clar, pot produir tant com la convencional, però el procés d’adaptació durarà uns anys. En els països del Nord produïm més del necessari per alimentar-nos, i en el Sud no hi arriba, però amb bones pràctiques es podria duplicar, triplicar, fins i tot quadruplicar. No és necessari fabricar més en el Nord per enviar-ho al Sud, el Sud ha de ser sobirà i generar els seus propis aliments. (...)
[El preu de l’agricultura ecològica és molt superior al de la convencional. Falla alguna cosa?] Diuen que l’agricultura intensiva és més barata, aquestes extensions amb un únic conreu que utilitzen fertilitzants sintètics, pesticides... Però, i el cost mediambiental? Aquest model contamina l’aigua i degrada el sòl. Això també s’ha de tenir en compte. No és el mateix conrear aliments que vendre cotxes, no podem aplicar les regles del capitalisme a l’agricultura. El medi ambient i l’agricultura estan per sobre de l’economia.
[¿Quin és el paper de l’agricultura en el canvi climàtic?] La local i amb criteris ecològics absorbeix el 20% de les emissions de gasos efecte hivernacle. Deixar una cobertura verda en la terra, plantar junt a les fileres de, per exemple, moresc, altres conreus i plantes, contribueix a mantenir el sòl més humit i nodrit, a estalviar aigua i generar matèria orgànica.
[¿El món s’enfronta a una nova crisi alimentària?] Els preus continuarà creixent per l’especulació i la gent sortirà al carrer.
Rosa M. Bosch, entrevista a Hans Herren, “Internet es clave para acabar con el hambre”, La Vanguardia 3-01-2011.
