Que bona part dels aliments acabi dia rere dia a les escombraries no només suposa un disbarat econòmic i un acte èticament reprovable. També genera un alt cost per al medi ambient, inclosa l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Les autoritats comunitàries calculen que els prop de 89 milions de tones d'aliments que es llencen a Europa l'any produeixen 170 milions de tones equivalents de CO2. Si no es posa fre al malbaratament, temen que el 2020 l'emissió per part de l'Europa dels 27 podria acostar-se als 250 milions de tones equivalents de CO2.
Segons dades recents de l'INE, el 2009 es van recollir a Espanya 24,8 milions de tones de residus urbans. Només un de cada cinc quilos va tenir una recollida selectiva. Aquesta gran quantitat de residus barrejats -gairebé 444 quilos per habitant a l'any- conté en gran mesura aliments rebutjats (es calcula que la matèria orgànica representa pràcticament la meitat dels residus urbans).
Segons denúncia Julio Barea, responsable de la campanya contra la contaminació de Greenpeace, queda molt camí per recórrer a Espanya pel que fa a la separació selectiva en general, però, sobretot, de la matèria orgànica. "Catalunya és sense cap dubte la comunitat autònoma més avançada, ja que a la resta d'Espanya apartar la matèria orgànica directament no funciona", assenyala. Segons l'INE, el 2006 gairebé el 80% de les escombraries va anar a l'abocador o es va cremar, mentre que només el 10% es va reciclar i un altre 13% va ser sotmesa a tractaments biològics.
Els ecologistes defensen els beneficis que comporten el tractament i la recuperació de matèria orgànica. "Si la compostes, a més de la possibilitat d'obtenir biogàs, el material que queda és molt bo com a fertilitzant. D'altra banda, són materials que deixen de engrossir els abocadors, de manera que es reduiria l'emissió de gas metà, molt més potent en la generació de l'efecte hivernacle que el CO2. Finalment, s'evitaria la contaminació d'aqüífers en aquells abocadors on la descomposició dels residus genera lixiviats, que arrosseguen els productes tòxics presents en les escombraries", afirma Barea.
Alicia Rodríguez Paz, Un derroche muy dañino para el medio ambiente, La Vanguardia 6-11-2011.
250 euros alimentaris llencem a les escombraries cada any*
Llençar aliments: és dolent per al medi ambient, l’economia i la fam al món, però continuem fent-ho.
(...) els aliments han perdut el valor que tenien abans (...).
Aquesta pèrdua de valor ha anat paral·lela a l’increment de la capacitat adquisitiva de les llars espanyoles i europees. Més diners, més possibilitats de comprar, cosa que a conduit (...) a uns hàbits de consum completament irracionals (comprar, llençar i tornar a comprar) que es resumeixen en dues dades: cada any es perd fins al 50% dels aliments sans i comestibles al llarg de totes les fases de la cadena alimentària, la qual cosa en nombres rodons implica més de 89 milions de tones, segons la Comissió Europea. La
És obvi que aquestes dades de malbaratament alimentari s’han d’aturar per qüestions no només ètiques sinó també mediambientals i econòmiques (la despesa anual per càpita en aliments llençats a les escombraries supera els 250 euros (...)). I és el que el Parlament Europeu ha posat sobre la taula fa tot just dues setmanes en dues comissions, la del Medi Ambient
La comissió de Medi Ambient del PE va examinar idees per millorar l’eficiència de la cadena alimentària, a partir d’un informe presentat per la diputada danesa dels Conservadors i Reformistes Europeus (...). Entre les possibilitats que més acord ha suscitat hi ha la de modificar les normes sobre caducitat, “basades en estrictes requisits de qualitat que obliguen a rebutjar tones d¡aliments que encara són aptes per al consum” (...).
La comissió d’Agricultura, per la seva banda, va més enllà i aposta per buscar estratègies que impliquin tota la cadena alimentària, incloent-hi la producció i la distribució. Perquè el malbaratament d’aliments es produeix majoritàriament en aquests punts. Els agricultors han de llençar els productes poc vistosos que un mercat absurdament hedonista rebutja pel seu aspecte, mentre que la ruptura de la cadena del fred, per exemple, fa el mateix en la distribució.
I, sens dubte, també passa als punts de venda, que han après bé la lliçó i llencen a les escombraries cada any tones ingents (...).
(...) Ningú dubte que, al marge de qüestions ètiques i mediambientals, la situació econòmica actual propicia aquests canvis, tant en l’àmbit de les administracions com en el de les empreses i usuaris. (...)
El que sí que ja és segur és que el 2013 es convertirà en l’any europeu contra el Malbaratament, la qual cosa ajudarà a sensibilitzar els agents implicats en la cadena alimentària, sobretot, els consumidors. Perquè, el més greu és que els ciutadans no són conscients del que fan.
Celeste López, Caducitat. Seguretat o malbaratament?, La Vanguardia 6-11-2011.
Temes relacionats: El consum i la producció de carn
