(...) el Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea va dictar sentència definitiva mantenint la prohibició (...) de subministrar hormones –siguin naturals o sintètiques- al bestiar que es destina a la recria. La prohibició pel que fa al bestiar per al consum humà ja era en plena vigència de l’1 de gener de 1988.
El plet, interposat pels productors d’hormomes, s’ha decidit finalment, doncs, a favor dels criteris dels ministres de la CE. Però la veritat és que (...) les raons de fons de la prohibició de l’ús d’hormones no tenen origen sanitari sinó motius econòmics. (...) l’Informe Lamming, de 1982, va demostrar que no era possible establir sense incerteses que les hormones subministrades al bestiar boví, particularment, eren nocives per a la salut humana.
En canvi, i en el moment de decidir la prohibició de l’ús hormonal –encara que actualment [1990] són milers els ramaders que en fan servir a tot Europa- va pesar molt el fet que la CE sigui excedentària en carn (unes 700.000 tones) i amb l’ús d’hormones encara s’agreujava més el problema, en aconseguir-se més quilos-canal de carn per al consum humà.
La decisió de la CE aviat va tenir ressò en el comerç internacional, i , de fet, encara dura. Els EUA, on l’ús d’hormones per a engreix de bestiar és perfectament legal, van respondre augmentant les taxes a la importació de determinats productes procedents de la Comunitat Europea.
Josep Català, Raons econòmiques de pes, Avui 14-11-1990.
