Des que el món es mou amb petroli, totes les nostres crisis econòmiques han començat pel seu preu ...(...) I aquesta no és diferent.(...)
Doncs les 'subprime' i les hipoteques barates les qual van causar el terratrèmol financer es van començar a concedir quan el petroli costava 40 dòlars i havia liquides de sobres. (...)
I de sobte el petroli va passar de 40 a 70 dòlars i pujant. Per això la inflació es va disparar un 35% en el planeta. I els bancs centrals es van veure obligats a pujar els tipus d’interès per evitar un desastre monetari.
(...) quan la bombolla hipotecària va explotar, el preu del petroli també va tornar a baixar als 40 dòlars i ara, que gairebé s’observa una tímida recuperació ... Ja està el barril novament a vuitanta dòlars! (...)
Què he descobert? Que el petroli es posarà a 100 dòlars en sis mesos i que aquest barril a tres dígits acabarà amb la cultura 'low cost' i demostrarà que la globalització ha estat un somni o un malson, però, en qualsevol cas, econòmicament insostenible en el futur.
(...) Els governs poden desincentivar el risc especulatiu, cobrar txes sobre els moviments de capital ... el que vulguin: però això no abaratirà el petroli. Els estats no es poden inventar el cru.
[Ningú sap quan cru queda]. El que puc afirmar, com qualsevol expert, és que s'ha acabat el petroli barat: ara encara gaudim d’una treva gràcies a la recessió que acabarà dintre de sis mesos. (...)
Diguem que el petroli barat ja s’ha extret i s'ha deixat el car per al final ... ¿No li sembla de sentit comú?
[La tècnica avança, el món és gran]. Les tècniques progressen, sí, però taambé són més cares. A més, els països productors necessiten cada cop més la seva pròpia producció: simplement, ja no es poden permetre vendre barat el petroli que els queda.
[Les renovables s’estan enlairant]. Però encara no estan suficientment desenvolupades com per substituir el petroli en uns mesos; ni tan sols per modular el seu preu. Ho estaran en 10 anys, però no en 10 mesos. (...)
El 'low cost' és ecològicament insostenible, però ara serà econòmicament inviable. Utilitzarem l'avio, per descomptat, però no per anar a Vietnam uns dies de vacances, sinó en ocasions senyalades i a un alt preu.
[Volar serà un luxe, com en els 60]. Desfarem el camí de la globalització que vam fer gràcies al petroli barat.
(...) haurem de renacionalitzar i relocaitzar tot el sistema productiu a mesura que es demostri que l'alt preu del petroli fa inviable continuar globalitzant l'economia.
(...) tornaran aquí les fàbriques, ja que molt aviat serà imossible pagar el petroli que costa moure les peces i productes entre Àsia i Espanya: econòmicament insostenible. Així que haurem de tornar a produir-ho tot nosaltres i més a prop (...).
Relocalitzar i aproximar la producció al consumidor: el món s’encongirà. Amèrica no es podrà permetre importar com ara 6.000 milions de dòlars de menjar de la Xina.
[¿I així tornarà el consum local?] No hi haurà més remei. L'exòtic serà novament exòtic ... i car. I lo local i artesà tornarà a ser quotidià ... com en la nostra infància.
Lluís Amiguet, entrevista a Jeff Rubin, "El petróleo car hará inviable el 'low cost' y la globalización", La Vanguardia 24-11-2009.
