(...) [l’estudi del Regne Unit de] l’Agència de Seguretat Alimentària (Food Standards Agency, FSA, en les seves sigles angleses) (...) sosté que no hi ha diferències significatives entre els aliments orgànics (ecològics) i els de l’agricultura convencional. (...).
(...) els ecologistes es queixen d’aquests estudis ja que, diuen, defugen el debat principal per a la salut: els residus químics presents en els aliments que han estat tractats amb fitosanitaris; i altres dues qüestions clau per al medi ambient: l’ús abusiu que espleten els sòls fèrtils i els transports a grans distàncies.
Mª Dolores Raigón, catedràtica d’Edafologia i Química Agrícola a la Universitat Politècnica de València (...) afirma que hi ha diferències entre uns productes i els altres, “en el potasi, el ferro, el calci i les vitamines”.
Però les majors diferències es troben en les substàncies antioxidants, “sobretot en els polifenols”. No es tracte de nutrients, però aquests elements “són més que recomanables per a la salut”. La planta genera polifenols com un mecanisme de defensa, quan es veu sotmesa a cert estrès, manca d’aigua en algun moment, per exemple, “o un simple insecte que rondi per allí”. Però si aquesta mateixa planta es cria com una flor d’hivernacle, amb totes les cures, no desenvolupa defenses i, per tant, ni parlar-ne de polifenols, que són els que contribueixen a “endarrerir el procés d’oxidació i a prevenir malalties”.
(...) ¿Què ha passat en les darreres dècades?
Tots coincideixen en la resposta a aquest interrogant. Un enorme canvi social ha propiciat aquest daltabaix del bon gust. La població que abans va ser rural ara creix en ciutats i ja no hi ha horts en els pobles ni gent que s’hi dediqui. (...).
No obstant, els ecologistes, encara que compartint la diagnosi social, advoquen canviar els hàbits de consum i posen el punt de mira en una producció més local i de temporada amb la qual, diuen, es guanyarà sabor i en salut. (...).
“La recol·lecció prematura, per a que el fruit arribi presentable als mercats després d’un llarg transport interromp el cicle de la planta; el que no hagi sintetitzat en el sòl ja no ho farà” (...). A això s’hi ha d’afegir les cambres frigorífiques per perllongar la comercialització. “Les vitamines no es sintetitzen a les cambres” (...).
Però, tot el que té a veure amb el sostenible i l’ecològic, presenta molts vèrtex als que atendre. “Amb l’agricultura ecològica la producció pot ser entre un 25% i un 50% menor que amb la convencional. I tot dependrà de l’adob vegetal. Quantes vaques calen per adobar això. I quantes hectàrees per alimentar a aquestes vaques” (...).
Greenpeace vol desmuntar la idea estesa que l’agricultura ecològica és menys productiva: “Això cal mesurar-ho per unitat d’energia consumida, i, vist així, l’agricultura convencional no produeix més”.
Carmen Morán, Los tomates ya no saben a nada, El País 16-08-2009.
(...) de l’análisi de totes les dades [ de l’informe de la FSA del Regne Unit] es dedueix que no hi ha diferències significatives entre la composició nutricional dels aliments convencionals i els orgànics. No s’analitzen en aquest informe les diferències en contingut en pesticides o la major presència de micotoxines, i patògens intestinals, avantatges i inconvenients respectivament, dels aliments orgànics sobre els convencionals. (...).
Per a un tecnòleg com el que escriu aquestes línies, els resultats de l’informe no resulten sorprenents. (...) no soc especialista en agricultura i per tant no sé si l’orgànica és més respectuosa amb el medi ambient (...). El que si tenia clar, i ara amb l’informe que ens ocupa encara ho tinc més, és que els que venen productes orgànics i els polítics que defensen aquest sector de l’agricultura, no haurien de continuar publicitant bondats per a la salut humana. El contrari seria intentar enganyar al consumidor.
Daniel Ramón Vidal. La realidad de la alimentación orgànica, El País 16-08-2009.
