A la terra li fa mal el capitalisme. Almenys la seva versió actual, en què ha decidit que tot és susceptible de ser empaquetat com a actiu i enviat als mercats financers. Res és aliè a la febre de les plusvàlues. Fins i tot les terres de conreu, vitals per a la condició humana, estan patint enorme pressió. En els últims tres anys, entre 60 i 80 milions d'hectàrees (una superfície similar a la meitat de França) han canviat de mans. Fins i tot hi ha qui (...) situen aquesta xifra només per a Àfrica en 63 milions. Per si no n'hi hagués prou, el Banc Mundial revela que, el 2010, els inversors estrangers "han expressat el seu interès" en 56 milions d'hectàrees de terra de cultiu a tot el món. I Intermón Oxfam parla de 67 milions confirmades. Doncs un dels problemes és "la falta de transparència. Ja que s'oculten dades i informes" (...).
És impossible que aquest assetjament no tingui conseqüències. La primera és una deslocalització agrària, com abans hi va haver una industrial i una altra del sector serveis. Mig món s'ha llançat a comprar terres fora del seu país d'origen. Aràbia Saudita (que el 2008 va haver de cancel·lar un programa d'explotació intensiva de blat, que buscava l'autoabastiment, perquè era insostenible des del punt de vista de consum d'aigua), Índia, Xina i Holanda estan comprant o arrendant importants extensions a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. I ho fan a través d'instruments financers o empreses nacionals. Tots volen assegurar-se els aliments i els seus guanys. Però aquest moviment planteja una gran inquietud: "Si deixes que aquest procés de deslocalització segueixi el seu curs, hi haurà milions de persones desplaçades, perdudes i amb fam" (...).
Per descomptat, als mercats i als especuladors, aquesta advertència els arriba amb la força d'un xiuxiueig. Els seus comptes estan fetes. L'Organització per l'Agricultura i l'Alimentació de les Nacions Unides (FAO) estima que la producció d'aliments ha de créixer un 50% fins al 2050 per satisfer la demanda mundial, i això suposa, es vesteixi com es vesteixi, un negoci captiu.
Però l'inesperat no és que s'especuli amb les terres, sinó qui ho fan. Els fons de pensions estan destinant entre 5.000 i 15.000 milions de dòlars a la compra de finques de cultiu, afirma un treball publicat per Grain. Ja no són només els fons d'inversió o de ‘private equity’ els que busquen aquests beneficis, ara, grans fons estatals suecs, nord-americans, danesos i holandesos han vist la possibilitat de negoci. I, és clar, a molts els grinyola, des d'una mirada ètica, que instruments pensats per assegurar la jubilació de treballadors acabin buscant guanys en aquestes terres.
Potser grinyola encara més que universitats com Harvard, Spelman o Vanderbilt estiguin en aquest negoci. Així ho ha evidenciat el ‘think tank’ Okland Intitut en un informe de conclusions inquietants. Assegura que fons de pensions, ‘hedge funds’ (vehicles d'alt risc) i especuladors europeus i americans estan comprant enormes extensions agrícoles en el continent Africà. Moltes d'elles es destinen a la producció de biocombustibles o flor tallada en comptes d'alimentació bàsica.
(...) "Les mateixes companyies financeres que ens van ficar en una recessió global inflant la bombolla immobiliària amb arriscades maniobres ara estan fent el mateix amb el subministrament mundial d'aliments" (...)
Cercar un punt d'equilibri entre alimentació i companyies financeres és molt complicat. (...)
No només els instruments financers han vist l'oportunitat de fer negoci, també els inversors particulars. Sai Ramakrishna Karaturi és el major productor de roses del món. Va fer fortuna amb elles a Kenya, i ara explota, segons Grain, 300.000 hectàrees de terra a Etiòpia per les que paga una renda ínfima. El Govern etíop les està arrendant als inversors estrangers de vegades per menys de 10 dòlars per hectàrea i en terminis de 20 a 45 anys ampliables a 99. En el veí Sudan tot just arriba als 25 cèntims de dòlar per any i acre (4406 metres quadrats) en un període de vuit a 32 anys.
En gran part d'Àfrica, la propietat de la terra és estatal i els petits agricultors (responsables del 80% de la producció agrícola mundial) són desplaçats d'unes terres sobre les quals no tenen cap dret escrit.
Miguel Ángel García Vega, Pelea por nuevas tierras, El País 23-10-2011.
Les majors compres de terra (2004-2009) Cambodja i Nigèria (1990-2006) | ||
País | Milers Ha | % nacional* |
Sudan | 3.965 | 78 |
Moçambic | 2.670 | 53 |
Libèria | 1.602 | 7 |
Etiopia | 1.190 | 49 |
Cambotja | 958 | 70 |
Nigèria | 793 | 97 |
Total | 11.178 | n.a. |
* % d’inversors nacionals enfront d’estrangers
