Rectificar és de savis
El pla d'emergències per nevades de Catalunya (Neucat) es modificarà per, entre altres coses, dotar a Protecció Civil de la capacitat de donar instruccions a companyies, com les elèctriques i les de telefonia, de serveis bàsics per a la població. El conseller d'Interior (...) va avançar ahir en el Parlament les línies generals d'aquesta modificació del Neucat, a la llum de les deficiències que es fer paleses durant i després del gran temporal de neu el passat 8 de febrer.
El Neucat es va aprovar després d'una gran nevada el 2001, pensant sobretot en la xarxa viària, en assegurar la mobilitat per carretera en cas d'emergències meteorològiques. "I amb el criteri de confiança en la responsabilitat de cada un de les organitzacions participants en el pla", segons Saura. Entre aquestes organitzacions hi ha les empreses de serveis i aquesta confiança s'ha trencat amb el temporal de febrer. Encara que Saura va emprar una expressió més suau: "La confiança en la responsabilitat dels titulars de serveis bàsics, com la telefonia i l'electricitat, no és suficient per garantir la continuïtat d'aquests serveis". (...)
La modificació del Neucat ha de permetre a Protecció Civil tenir un control més directe de tots els serveis bàsics, amb més informació prèvia sobre la vulnerabilitat de les infraestructures i les actuacions necessàries de reparació. I ha de preveure "sistemes organitzatius que assegurin una major capacitat d'incidir en les organitzacions responsables de la comunitat dels serveis bàsics, i amb capacitat de dictar instruccions".
(...) L'oposició (...) li va recriminar que desviés "totes les culpes a les elèctriques" sense fer autocrítica. (...)
(...) El reconeixement [del conseller de Política Territorial] que "la informació va ser palesament insuficient" va ser ben acceptada per l'oposició (...).
Lluís Sierra, El Govern quiere controlar las eléctricas, La Vanguardia 9-04-2010.
Participació local
Després d'una setmana d'haver-nos avergonyit, enfadat i indignat amb el fracàs de la política en la gestió de la gran nevada, comença a ser hora de parlar de la gent. Perquè si allí on va fracassar la política va regnar el periodisme, també allí on va fracassar la política va triomfar el territori. És a dir, els seus habitants. I amb ells de la ma, tornem (...) a aquesta política propera, d'alcaldies amb la pala a la ma, acostant l'espatlla a les dificultats. Allí on va fracassar la gran política, doncs, va triomfar la política municipal. Els alcaldes van ser al seu lloc, a vegades en condicions extremes, i amb ells hi van ser els seus pobles i les seves comarques.
Són tantes les anècdotes extraordinàries que ens expliquen des del cor del territori afectat, que fa recordar l'enorme capacitat de superació que té l'ésser humà, quan se'l posa a prova. (...)
(...) És a dir, en el vuit de la gran política, hi ha hagut oxigen gràcies a que el territori hi ha estat, s'ha mobilitzat, ha actuat i ha funcionat.
Ara aquest territori aixeca el dit i exigeix explicacions. On era el Govern, què feia, quins plans tenia, a què dedicava el temps lliure... (...). Avui [l'article] va dels que sí hi van ser, veïns, amics, famílies, ciutadans, i els seus alcaldes. Enmig del caos, va aparèixer Catalunya, la millor, la que cerca energies on hi ha laments. La que no decep. La que s’amarra a la seva gent quan falla la política.
Pilar Rahola, Apología del territorio, La Vanguardia 17-03-2010.
