A les costes
Un vaixell dels Països Baixos està recorrent les costes de l’Àfrica occidental intentant desfer-se dels “residus tòxics perillosos” que du a bord, va informar ahir el ministre de Medi ambient camerunès (...).Un responsable del ministeri (...) es va lamentar: “Els nostres amics occidentals són gent molt perillosa. Consideren Àfrica com un cubell d’escombraries”. Un vessament el 2006 a Costa de Marfil va matar a 17 persones.
Afp, Un barco holandés intenta verter una carga tóxica en África, La Vanguardia 12-08-2010.
Residus electrònics
Els
residus electrònics massa sovint acaben en abocadors convencionals, on són
incinerats malgrat els seus components tòxics, o encara pitjor, en països del
Tercer Món, on a més de contaminar alimenten un mercat negre que n'extreu els
materials valuosos sense cap protecció sanitària per als qui hi treballen.
L'any
passat es van produir al món 44,7 milions de tones mètriques de deixalles
electròniques, una quantitat equivalent a nou piràmides de Guiza o a 4.500
torres Eiffel.
Els
residus electrònics van créixer un 8% entre el 2014 i el 2016. Aquestes
deixalles, des de neveres, rentadores i aparells d'aire condicionat fins a
ordinadors, mòbils i televisions, contenen molts materials que poden ser
reutilitzats, com l'or, la plata, el coure, el platí i el paladi, entre d'altres.
Els materials recuperables dins e les 44,7 Mt de deixalles generades el 2016 tenien
un valor global de 55.000 milions d'euros.
Però
de tots els residus electrònics del 2016, només el 20% va ser recollit i
reciclat de manera correcta. Molts altres es llencen als contenidors i acaben
incinerats. La crema d'aquestes màquines emet dioxines i furans, uns components
tòxics que estan classificats com a cancerígens. Una part dels residus (un 20%
del total) s'embarquen il·legalment, classificats com a reutilitzables, cap als
països del sud. Molts aparells arriben a l'Àfrica etiquetats com a ajuda al
desenvolupament, però el 95% no serveix per a res. aquests residus van a parar
a locals on gent sense formació i fins i tot nens, n'extreuen els elements
valuosos amb processos sovint tòxics.
Els
efectes en la salut per a aquests treballadors poden anar des de problemes a la
pell i respiratoris fins a afectacions als ronyons, el cervell o a la
fertilitat.
Extreure
de manera segura els materials perillosos dels aparells electrònics requereix
un procés industrial que només es pot dur a terme en sis estats del món, amb
tecnologies que costen milers de milions d'euros. Entre les mesures que s'apunten per solucionar
el problema hi ha que els productors facin servir elements menys contaminants i
augmentin la seva durabilitat. L'obsolescència planificada, amb fabricants que
fins i tot tracten d'impedir les reparacions per fomentar noves compres és un
gran problema.
Els
residus electrònics són tots aquells aparells endollables o amb bateria que han
quedat obsolets per al seu propietari final. El problema és que els cicles de
renovació d'aquests aparells són cada cop més curts, especialment els
informàtics, però també televisors i mòbils. El pas de la televisió analògica a
la digital va deixar també tones de televisors de tub catòdic als abocadors del
món, amb el problema mediambiental que suposen, malgrat que la compra d'un
aparell de TDT hauria permès seguir fent-los servir.
Sònia Sánchez, Nou piràmides de Guiza de
deixalles electròniques, Ara 25 i 26-12-2017.
