La idea és generalitzar la utilització [del vent] per poder produir electricitat, pal·liar la crònica manca d’energia en les comarques de Girona i disposar d’un instrument per mitigar el canvi climàtic. (...).
El projecte presentat palteja miniparcs eòlics en grups de dos molins de vent cadascun (que sumen 9 MW) en 32 municipis de la comarca, de manera que en total s’instal·laran 288 MW. Aquesta potència permetria generar electricitat equivalent al consum anual dunes 205.000 famílies, calculant un funcionament de gairebé 2.500 hores a l’any.
El projecte ha esta ben acollit pels diversos departaments afectats de la Generalitat, on s’han de tramitar les sol·licituds. També compte amb un ampli recolzament entre els municipis, segons expliquen els promotors (...).
(...) El projecte preveu el soterrament de tots els cables elèctrics, de manera que es crearia una xarxa de 110 kilòmetres de cables subterranis per unir els 32 municipis amb la subestació elèctrica de Santa Llogaia d’Alguema.
Els promotors del projecte s’autoimposen el compromís d’assumir importants restriccions en la ubicació dels aerogeneradors per evitar la imatge de massificació o de concentració excessiva, un dels arguments esgrimits pels sectors que es volen erigir en defensors del paisatge. (...).
En les comarques de Girona hi ha hagut tradicionalment una forta reacció a la creació d’instal·lacions per a la producció o el transport d’energia, fins el punt que produeixen menys del 10% del que consumeixen. El resultat és que el seu abastament elèctric s’ha de garantir amb centrals (...) procedents de l’exterior.
Antonio Cerrillo, La energía de la tramontana, La Vanguardia 19-08-2009.
Els ajuntaments [de l’Empordà] partidaris de la implantació eòlica esperen el consens de tots per donar el seu assentiment, confien en trobar els millors emplaçaments i destaquen les contrapartides econòmiques que tindrien per als seus municipis. En canvi, els opositors, localitzats sobretot en sectors del Consell Comarcal i la plataforma Salvem l’Empordà, invoquen l’impacte visual dels molins.
(...) [aquesta plataforma] pronostica danys a l’agricultura, el paisatge i el turisme. “La presència de tants molins desperdigats pel territori tindrà una gran afectació sobre el paisatge, un dels principals motors del turisme” (...).
(...) l’Ajuntament de Pontós destaca la retribució econòmica que tindrà la presència de molins sobre el seu territori. “Suposarà un benefici d’entre 50.000 i 60.000 euros a l’any, que per a un municipi de 270 habitants serà molt positiu” (...).
El departament de Medi Ambient a Girona també veu bé el projecte, encara que amb matisos. “El criteri d’acumular molins en una zona és millor que posar-los en la línia de cresta de les muntanyes, encara que hem d’analitzar de forma individual la seva ubicació exacta”, apunta el delegat (...), qui també veu preferible col·locar els molins en el corredor d’infraestructures o en els polígons industrials.
Sílvia Oller, División de opiniones, La Vanguardia 19-08-2009.
