El lignit de Txèquia


El govern provisional txec acaba d’anunciar la possible revisió de les limitacions a les mines de lignit que havia imposat una de les primeres lleis de protecció mediambiental, adoptada el 1993. Si la llei es revoca, [el poble de] Horni Jiterin serà arrasat i els seus habitants desallotjats. (...)
Sota el comunisme, un centenar de pobles de la regió van caure sota la piqueta per fer camí a les mines de lignit (...).
El domini del Rei Carbó en la República Txeca té a veure, més que amb l'opinió pública, amb el poder de les grans empreses mineres, privatitzades en condicions poc transparents després de la caiguda del comunisme fa 20 anys. "En general la percepció pública del carbó és molt dolenta; els txecs la relacionen amb pobles destruïts, desplaçaments forçats i contaminació" (...). Però [empreses] mineres (...) –fent pinya  amb l’empresa elèctrica més gran del país (...)- tenen enorme capacitat de pressió a Praga. (...)
Sorprenentment, un 40% dels habitants del poble recolza l’expansió de la mina, temptats per indemnitzacions per valor de fins 300.000 euros. "El carbó és un mal necessari i el necessitem. Tenim molts altres llocs de bellesa en el país", afegeix l’empresari de 48 anys.
Andy Robinson, Amenazados por el carbón, La Vanguardia 8-11-2009.