La preocupació per la seguretat energètica i el canvi climàtic estan desfermant una onada d’iniciatives polítiques i inversions en tot el món que alteraran profundament la forma en la qual avui gestionem i emprem l’energia. Les empreses que siguin capaces d’adaptar-se i beneficiar-se d’aquesta nova realitat augmentaran la seva resiliència i competitivitat. I les que no ho facin podrien pagar un alt preu (...).
L’informe ('Sustainable energy security. Strategic risks and opportunities for business') (...), constata que la societat moderna ha estat construïda sobre la base de la disponibilitat a preus molt assequibles de grans quantitats de combustibles fòssils (carbó, gas i petroli). No obstant, tres factors converteixen avui en obsolet aquest model: el creixent consum d’energia per les economies emergents, les múltiples limitacions que pertorben la producció de combustibles convencionals i el fet àmpliament acceptat internacionalment que l’alliberament de CO2 a l’atmosfera condueix al canvi climàtic.
No hi ha dubte: la dinàmica del mercat i els factors ambientals fan inviable que en el futur les empreses puguin continuar depenent de les barates fonts d’energia tradicionals. Resulta imperatiu iniciar sense més retard el trànsit vers una economia baixa en carboni, encara que durant el recorregut s’haurà de saber afrontar la previsible volatilitat del preus dels combustibles fòssils, així com altres tipus de riscos. Aquests darrers fan que la seguretat energètica constitueixi un objectiu indissociable al de reduir les emissions contaminants de CO2 i altres gasos efecte hivernacle. (...) Estem parlant d’un nou concepte: el de la seguretat energètica sostenible.
¿Quins són els riscos que segons Lloyd's justifiquen l’augment del protagonisme del tema de la seguretat energètica? Per raons d’espai només en citaré dos. El primer és que Xina i les economies asiàtiques en creixement tenen un paper cada vegada més agressiu en els mercats internacionals de primeres matèries, la qual cosa acabarà tenint un seriós impacte sobre la cadena mundial de subministraments dels combustibles fòssils, com també d’alguns metalls estratègics (...) imprescindibles per a la manufactura de certs components essencials per a les noves tecnologies energètiques. El segon és que carbó, gas i petroli s’enfronten a greus limitacions de l’oferta i sembla probable que a curt o mitjà termini assistim a una crisi d’abastiment de petroli, el que tindria serioses conseqüències sobre la forma com avui funcionen les empreses.
(...) els recomano la lectura completa de l’informe (http://www.chathamhouse.org.uk/publications/papers/view/-/id/891).
Mariano Marzo, La Vanguardia 2-09-2010.
