[L'Agència Internacional de l'Energia diu que l'any passat es va batre el rècord d'emissions a l'atmosfera de gasos hivernacle. I el 2010 també va ser l'any més calorós. Però no es donen els avenços necessaris en la negociació del nou acord internacional contra el canvi climàtic.]
Aquestes dades són un recordatori que tenim davant un assumpte urgent i que no podem actuar amb solucions parcials ni curt termini. És evident que si bé les negociacions avancen en una direcció correcta cap a la meta de baixar les emissions de CO2, també és cert que no avancen amb la celeritat i la velocitat que caldria. Les dades de l'Agència Internacional de l'Energia ens recorden la diferència que hi ha entre la urgència amb que hem d'actuar i els avenços polítics dels governs.
[Vostè ¿renya els països per no ser més ambiciosos?]
No. L'ONU dóna suport al treball dels governs amb estudis analítics, i amb opcions a les que ells poden opta parell seves decisions, però l'ONU no renya els governs.
[I s'està aconseguint l'objectiu per no sobrepassar l'augment de temperatura en dos graus com es va acordar a Cancún?]
No. Per frenar l'increment de la temperatura a un augment de dos graus, hauríem de fer un esforç molt més gran per part dels països industrialitzats, als quals els correspon el lideratge, i als països en vies de desenvolupament. Els acords només estan al 60% d'aquesta meta.
[I n'hi ha prou?]
Des d'un punt de vista de la justícia i de supervivència de les poblacions més vulnerables del planeta, no podem fer res més que plantejar l'objectiu que la temperatura no superi els 1,5 graus. És el que garanteix la supervivència dels països de les petites illes o els països del Subsahara.
[Que l'Administració Obama no aconsegueixi aprovar una llei per ratificar les seves promeses de reduir les emissions de gasos hivernacle és una altra mala notícia, no?]
Sí. Però ara sabem que als Estats Units no és possible tirar endavant una legislació: Però la seva Administració no ha retirat la seva meta d'aconseguir una reducció dels gasos d'efecte hivernacke d’un 17% respecte al 2005. Però, certament, com no ho pot fer amb una nova legislació, ho farà amb normatives.
[Però és factible que ho aconsegueixi sense una llei?]
Una legislació donaria més certesa, però una normativa pot fixar també un objectiu, encara que sense la certesa sobre quan es va a aconseguir aquesta meta. Lògicament, el preferible seria que es pogués aprovar una legislació.
[Com discorre la negociació per a la conferència de Durban (Sud-àfrica)?]
Els països estaven tancats en una posició molt difícil per participar en un segon període de compliment. I ara veiem un to molt més constructiu. Assagen idear sobre quines condicions i sota quins paràmetres podem començar a pensar en un segon període del protocol de Kyoto. I ja sabem que no serà igual que el primer període de compliment, ja que ja tenim països que han dit que no hi seran. No serà, per tant, igual, però tindrem un segon període de compliment. I per això tindrem unes converses molt constructives la setmana entrant.
[Confia encara en que el Japó, Canadà o Rússia s'avinguin a nous compromisos sota un segon període de compromís del protocol de Kyoto per fixar les seves metes de reducció de gasos fins al 2020.]
No. Ells ja han dit que no, i jo els he de creure. Si un govern em diu alguna cosa, m'ho crec. Japó ha dit que no, Rússia ha dit que no, i Canadà ha dit que no. Així que jo respecto la posició de cada un dels governs. Però això no vol dir que no puguem seguir endavant amb un segon període de compromís. Què hi ha països que no participen? Doncs, bé, OK. Llavors, anem a veure quins països industrialitzats han de participar i sota quines condicions.
[Ha detectat símptomes positius què li convidin a l'optimisme? Si s'exclou Japó, Canadà, al final, l'acord ambiciós se circumscriu al que digui la UE.]
Sí, però aquest no és l'únic vehicle d'acció. Jo no he sentit dir que el Japó, Rússia o Canadà hagin dit que no vulguin mitigar l'escalfament. El que han dit és que no volen entrar en un segon període de compliment del protocol de Kyoto. Però hi ha altres opcions de prestar col·laboració. De fet, aquests tres països, sota l'acord de Cancún, han fet públiques i han oficialitzat metes de mitigació de l'escalfament. Ens hem de treure, d'una vegada, del cap la idea que un guant serveix a tots per a tots els propòsits. Cal veure que la situació econòmica i política de cada país els exigeix cercar les rutes més apropiades perquè ells puguin participar. I en això estem. No tenim encara aquest mapa ben fet, perquè els governs encara estan cercant com fer-lo.
[Vostè ha comentat que el nou informe sobre canvi climàtic del 2012 va a confirmar impactes i previsions encara més ombrívoles. Té vostè ja alguna informació prèvia sobre alguns informe preliminars?]
La tendència és que cada vegada que el Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic fa un nou informe de recopilació sobre l'escalfament, va madurant més la ciència del canvi climàtic i el resultat és que els efectes negatius del canvi climàtic es van confirmant més ràpidament del que es preveia en l'informe anterior. Per això, el que estem preveient és que seguirem amb aquesta tendència en el cinquè informe de recopilació. Els científics ens diran que els efectes negatius estan avançant tant en la seu vigor, com en la seva rapidesa, en la seva freqüència, i que els països han de fer un major esforç. D'aquí la necessitat que ens haurem de plantejar l'objectiu d'un augment màxim de temperatures de 1,5 graus. Una de les conseqüències del cinquè informe de l'IPCC és la necessitat d'arribar al 1,5.
[Hi ha incerteses pel futur dels mercats de CO2 a partir del 2012, quan acaba el primer període del protocol de Kyoto.]
El mercat de drets d'emissió continua amb vigor, però ha baixat el dels certificats de reducció de gasos per projectes MDL [crèdits que obtenen les indústries en països en desenvolupament]. Això és producte de la incertesa sobre la normativa internacional que depèn dels acords dels governs.
[¿Desapareixeran aquests projectes de desenvolupament net el 2012?]
L'oferta sempre hi serà, perquè els països en desenvolupament tenen moltes possibilitats de mitigar l'escalfament. Però sí que pot veure's afectada la demanda. Lògicament , si els països no tenen objectius de reducció de gasos, tampoc hi haurà demanda d'aquests certificats, no els necessitaran. Aquesta és la part que podria veure's afectada. En canvi no s'ha paralitzat el mercat de drets d'emissió de CO2.
[¿S'han de fer reformes?]
Els mercats de CO2 estan operant com un mercat i per tant tenen pujades i baixades, com qualsevol altre producte. En aquest sentit, és la confirmació que tenim un mercat amb maduresa, que reacciona a les influències que han estat identificades pel Banc Mundial. Dit això, hem d'aclarir que en els dos últims anys s'estan donant millores en la validació dels projectes que segueixen el mecanisme de desenvolupament net, i la junta executiva continua amb aquests esforços. Per exemple, ara s'estan dissenyant línies que permetran l'entrada d'aquests projectes en països on fins ara no havien entrat. Es desenvoluparan projectes de desenvolupament net a major escala, que simplificaran els processos burocràtics i es continuran introduint reformes per millorar el mercat. Això també és una bona notícia. Ja hi ha 3.000 projectes MDL. Però no és un sistema perfecte, i hem de seguir fent millores. (...)
[Hi ha garanties que els països aniran destinant més recursos per lluitar contra el canvi climàtic fins mobilitzar 100.000 milions de dòlars l'any 2020?.]
És difícil, però és possible identificar aquests 100.000 milions de dòlars. I és clar que haurem de combinar diferents fonts per poder arribar a aquesta xifra. Però també sabem que això no és suficient. Només el cost de l'adaptació al canvi climàtic és molt més gran que aquesta xifra, és a dir, sense els costos de mitigació del canvi climàtic. Aquest és un número que es va establir per tenir una meta i treballar en aquesta direcció. Però sabem que no és suficient.
[Els països estan fent ja les seves contribucions compromeses d'ajuda ràpida a Copenhaguen?]
Els països es van comprometre a una ajuda ràpida, que són 30.000 milions de dòlars al llarg de tres anys. I des de la reunió de Copenhaguen dels països industrialitzats han estat identificant d'on treuran aquest finançament. A Cancún, es van comprometre a enviar a la secretària del Conveni de Canvi Climàtic els informes sobre aquests fons. Hem rebut els informes d'alguns països, però no de tots. Estem encara esperant el lliurament dels informes per part dels països industrialitzats. Els informes són sobre la identificació i el flux d'aquests diners.
Antonio Cerrillo, entrevista a Christiana Figueres, "El planeta sólo será seguro si la temperatura no aumenta más de 1,5 grados", La Vanguardia 4-06-2011.
