Malgrat que el balanç del protocol de Kyoto sembli petit, no ho és. Sense aquest és molt probable que les emissions haurien augmentat encara més. Amb ell hem après a negociar, a comptar emissions, a assajar mecanismes per aconseguir reduir-les, entre moltes altres coses que ara seran imprescindibles per al que se’ns ve al damunt. Ja que cal reduir les emissions si no volem interferir perillosament sobre el clima, quant s’ha de deixar d’emetre i quant temps tenim? LA resposta és molt i molt poc, respectivament. Molt, moltíssim és el que s’ha de deixar d’emetre si no volem assumir els riscos d’alterar perillosament el clima. S’ha convingut que un augment superior a 2 ºC podria ser perillós, malgrat que alguns investigadors el fixen en 1’7 ºC. Fins ara, la temperatura mitjana del planeta ha augmentat 0’7 ºC, i hi ha calor emmagatzemat per esperar 0’6 ºC d’augment addicional, sense emissions addicionals. El IPCC estableix que per no excedir les 400 ppm de CO2, les quals podrien comportar augments de 2 ºC o més, s' haurien de reduir les emissions de l’any 2050 entre un 50% i un 85%. A més, el pic màxim d’emissions s’hauria d’assolir no més tard del 2015, any a partir del qual aquestes haurien d’entrar en un camí de clar descens. Encara que això sembli molt, ni aquest nivell de reducció garanteix l’objectiu perseguit. Estudis recents mostren que les probabilitats de sobrepassar els 2 ºC amb les mesures descrites són gairebé tant grans com les de no arribar-hi. En altres paraules, des d’un punt de vista de gestió del risc, adoptar aquest marc de reduccions suposa assumir un alt risc.
J.M. Moreno Rodríguez, Cuánto y cuándo reducir, La Vanguardia 17-08-2009.
