La fi del petroli barat multiplica les iniciatives socials i renova el pensament per enfrontar els canvis que vindran.
La idea que el petroli arriba al seu pic d’explotació màxima (peak oil) i la seva seqüela d’incerteses com també la constatació que els recursos naturals són limitats porta anys generant respostes socials.
[L’autor les detalla sota els titulars que segueixen:] Desenvolupament sostenible; Ciutats en Transició; Decreixement; Petjada ecològica; Slow Food; Simplicitat radical; Una altra cultura.
Antonio Cerrillo, Cambio de chip, La Vanguardia 13-08-2009.
Quant petroli ens queda?
Les confidències d’un funcionari anònim de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), acusen a aquest organisme d’ocultar unes previsions res afalagadores sobre el futur del subministrament global de petroli (...).
Des de fa més de mig segle, s’han publicat nombroses projeccions sobre el futur del subministrament global d e petroli, resultat de diferents models basats en aproximacions metodològiques i dades de partença dispars. En conjunt, aquestes projeccions mostren una macada dicotomia. Unes no veuen dificultats insuperables en l’horitzó del 2030 i preveuen un futur sense grans canvis; però pronòstics més pessimistes adverteixen que el món està assolint ja el zenit de la producció de petroli convencional, per la qual cosa és urgent reduir la demanda i propiciar un desenvolupament ràpid de substituts. (...) ¿quina és la transcendència d’aquest debat? I, en el cas que fos important, ¿a qui hauríem de creure? Per (...) respondre la primera qüestió (...) si el món vol créixer a un ritme del 3% anual, s’haurà d’assegurar un creixement del subministrament de petroli al voltant d’un 1% anual. Si això no fos possible, per limitacions geològiques o de qualsevol altre tipus, no hi hauria més remei que revisar els objectius de creixement econòmic. I això són paraules majors.
Respecte a la segona qüestió (...). El pronòstic més alt sobre la producció de combustibles líquids el 2030 és dues vegades i mitja més alt que el de la previsió més baixa, mentre que el rang de dates en la qual tindria lloc el zenit de la producció varia des del passat immediat a un futur indefinit, més enllà de 2030. Sens dubte sorprèn que els models puguin arribar a conclusions tan diferents. (...)
Mariano Marzo, ¿Sabemos cuánto petróleo queda en el mundo?, La Vanguardia 25-11-2009.
Temes relacionats: De petroli; El petroli; Milícies i tropes regulars al servei d'una petrolera; L'or negre empobreix
