Canvi climàtic i de consciència
Fa uns anys érem uns quants els que ens comptàvem entre els escèptics del canvi climàtic (...) ens havíem arribat a plantejar si el cost econòmic de reduir les emissions de CO2 era un preu molt alt per a la rendibilitat que s’obtenia. Ens van tractar de convèncer que potser era millor invertir aquest diners en altres grans mals de la humanitat, com la lluita contra el sida, la malnutrició, la liberalització del comerç agrícola o el control de la malària ... com si les inversions en una i altra cosa haguessin de ser excloents. Ignorància. Suposo que en aquells moments alguns de nosaltres no veiem més enllà dels nostres nassos degut a que, a la gent l’importa més què passarà demà que el que passarà dintre de cinquanta anys.
Per sort, la ciència té poder. El poder de l’evidència. Així que a cop d’evidència científica, d’indici confirmat, despertem del nostre error, de la nostra ignorància, i ens rendim a la causa del combat contra l’escalfament global del planeta. En aquest moment l’assumpte del canvi climàtic havia deixat de ser una qüestió de fe: érem davant d’un dels més greus problemes –si no el que més- als quals s’enfrontarà la humanitat en el segle XXI i, a més, hi havia consens científic i polític al respecte. Detectat el problema, es podia actuar! Una altra cosa és que s’actuï ... (...).
La preocupació de les ONGs és superlativa (...). Un cop més, els menys responsables, els països pobres, carreguen amb els errors dels rics. Per salvar [la cimera de] Copenhaguen es necessita voluntat política. I més: que la societat sigui conscient del problema, el qual ho serà encara més per als nostres fills. Sense l’incentiu de l’opinió pública, la classe política perd motivació, i així ens va.
Susana Quadrado, Cambio climático, La Vanguardia 19-11-2009.
Neocons corregits
El debat sobre el CC [Canvi Climàtic] ha abandonat ja els circuits especialitzats per instal·lar-se, sortosament, en el conjunt de la societat, la qual el comença a considerar un problema central de la humanitat. (...) l’Agència de Protecció Mediambiental d’EUA (EPA) va declarar que el diòxid de carboni, junt amb altres cinc gasos contaminants, suposa una seriosa amenaça contra la salut. (...)
Aquestes tesis corregeixen les doctrines negacionistes dels ‘neocons’ sobre el CC (...), [del qual aquestes són] les característiques més negatives: globalitat, llarg termini, incertesa i irreversibilitat dels seus efectes.(...).
Joaquín Estefanía, La UE y el clima, El País 24-05-2009.
