Restes radioactives:
il·legals des de l'inici
Les
restes radioactives que es van utilitzar per elaborar les bombes que es van
llençar a Hiroshima i Nagasaki es van abocar de forma il·legal en uns terrenys
situats a l'entorn de l'aeroport de Saint Louis-Lambert. Els residus es van
col·locar en milers de bidons en aquests terrenys a l'aire lliure i a tocar del
rierol Cold Water. aquest abocament il·legal de residus radioactius va ser
amagat per les autoritats nord-americanes durant més de 40 anys. Uns fets que,
més de 70 anys després, estan afectant el medi ambient i la salut pública de
milers de ciutadans de l'entorn de l'abocador. Els veïns afectats han
sol·licitat al governador de Missouri que declari l'esta d'emergència.
L'empresa
farmacèutica Mallinckrodt va produir materials fisionables utilitzats en els
armes atòmiques que van detonar a Hiroshima i Nagasaki. Del 1942 al 1957,
Mallinckrodt va purificar unes 50.000 tones de productes d'urani a la seva seu.
L'empresa va enterrar en secret els residus i va crear un dels abocadors de
material radioactiu més descontrolats del país. En les dècades dels seixanta i
setanta es van aixecar cases a l'entorn de l'abocador de residus tòxics tenint
en compte que ningú sabia el perill que aquell espai suposava.
L'abocament
va suposar la barreja d'unes 8.700 tones de sulfat de bari radioactiu lixiviat
del projecte Manhattan amb 38.000 tones de sòl utilitzades per a les restes de
residus municipals.
La
primera actuació a l'any 2008 va cobrir les restes radioactives amb una lona
protectora de fang i pedres amb instruments de monitoratge d'aigua a l'entorn
de l'abocador.
Mentre
els estaments oficials asseguren que els residus radioactius no representen cap
perill i que l'emissió d'olors està controlada, entitats ecologistes consideren
que tenen conseqüències directes en la salut de les persones. "No sabem
quina és la sona afectada, però en canvi sí que sabem que hi ha casos de
càncer. Això és un fet".
Entitats
ecologistes han demanat que s'identifiqui la contaminació que hi ha a l'entorn
de l'abocador i que el govern compri les cases afectades per la radioactivitat
perquè els veïns puguin canviar de lloc de residència.
L'EPA
es decanta per netejar només un 67% de l'abocador, amb el cost de 236 milions
de dòlars. Els veïns, en canvi, volen que s'eliminin tots els res¡dus, però
això costaria 455 milions de dòlars i comportaria treballar-hi durant 14 anys.
Quim Miró, El polèmic abocador de residus
radioactius de la Segona Guerra Mundial, Ara 3-04-2018.
