Contaminants
El nostre cos és un dipòsit dels contaminants químics que es troben en el medi ambient. Així es demostra en un estudi sobre la distribució dels compostos orgànics persistents a la sang encomanat pel Departament de Salut i elaborat recentment per l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Vuit dels 19 compostos tòxics persistents que han estat estudiats van ser detectats en més del 85% de la població catalana: l’insecticida DDT i el seu residu el DDE, quatre PCB (policlorobifenils) i plaguicides (...). És un dels pocs estudis d’aquest tipus realitzat amb una mostra representativa de la població.
L’estudi (...) confirma que la presència de certs compostos químics tòxics i persistents és comú en la població espanyola. Aquesta contaminació també és habitual en altres països del món.
Els compostos que emmagatzema el nostre cos són residus industrials o de pesticides emprats en l’agricultura (insecticides, fungicides) que han contaminat pinsos dels animals i la cadena alimentària humana. La principal via d’entrada a l’organisme humà són els greixos d’origen animal. Aquestes substàncies s’acumulen en els teixits gresosos de l’organisme humà i són persistents sense que es puguin eliminar.
La major part d’aquests compostos ja no s’utilitzen o no es comercialitzen, però continuen presents en la societat, i la seva petja persisteix. Per exemple, els PCB s’usen com aïllant en milers de transformadors elèctrics. Considerats tòxics –i alguns, possiblement cancerinògens- el conveni d’Estocolm de Nacions Unides va decidir prohibir-los; però l’aplicació d’aquest tractat està pendent a tota Espanya.
(...) “Sortosament, la majoria [de persones] té concentracions relativament baixes”, afegeix [Porta, director de l’estudi] (...).
“Hi ha un petit grup de població que presenta nivells substancialment més alts que la resta” (...). Aquestes mateixes desigualtats socials també es veuen en altres països.
L’estudi confirma que els nivells més alts de tòxics els tenen les persones obeses i les de major edat. “Quan més greix tingui la dieta, més acumulació de compostos produeix”.
(...) “Els compostos (...) són ubicus en tota la cadena alimentària del món” (...).
Porta assenyala que ha de dur a reflexionar que “molts anys després d’haver-se prohibit, aquests compostos continuïn estant presents en els nostres cossos” Per exemple, el DDT es va prohibir l’any 1977; però 30 anys després, està en molts aliments, el que dóna una idea del persistent que és. Avui la contaminació humana per aquests compostos és habitual, però Porta assenyala que això no significa que haguem d’acceptar-la com quelcom de normal.
Antonio Cerrillo, Cuerpo: depósito de contaminantes, La Vanguardia 19-08-2009.
Malalties
¿Quines malalties causen aquestes substàncies tòxiques? Les investigacions indiquen que contribueixen a causar una gran varietat d’efectes nocius, des de la infertilitat fins l’alzheimer i el parkinson, des de problemes d’aprenentatge dels nens fins l’asma, la diabetis i diversos càncers (com alguns informes).
(...) No demonitzem la química sintètica. Però sovint hi ha millors alternatives, productes útils que no són tan tòxics. Podem viure molt bé i disminuir el cost social que ara suposen els productes tòxics.
(...) Jo els preguntaria als empresaris del sector dels pinsos i als responsables de les grans cadenes de distribució d’aliments com impedeixen que els pinsos que mengen els animals tinguin aquests tòxics. Crec que aquest informe dóna molts arguments a la gent que vulgui millorar les coses i que volen un millor control de les substàncies químiques.
A. Cerrillo, entrevista a Miquel Porta , “Debemos combatir los agentes tòxicos”, La Vanguardia 19-08-2009.
