Darrera del terme [de sostenibilitat] reposa potser una de les idees més interessants i transformadores del pensament contemporani: la incorporació de la solidaritat intergeneracional com element del desenvolupament. A l’igual que la igualtat jurídica va configurar la societat de dret que avui vivim, el concepte sostenible bé podria servir de catalitzador d’una nova equitat que permeti la prosperitat afavorint l’accés als drets i la conservació del planeta. Una peça que sens dubte faltaria en la praxi de l’economia de mercat i que el dotaria d’una longevitat compromesa cada dia més pel caràcter finit de la Terra. (...)
No obstant, tot apunta a que la història serà severa amb la nostra actual forma de vida. (...) els nostres néts preguntaran com, coneixent les conseqüències, podíem transportar-nos o generar energia amb màquines tan ineficient, consumir la mateixa aigua per beure que per regar la gespa, destruir boscos centenaris per col·locar el sòl de casa nostra o, el que és pitjor, fer una barbacoa, enrajolar la costa o simplement generar setmanalment residus pel pes equivalent del nostre cos. També es 
preguntaran com podíem consentir que s’explotessin persones per tenir més camisetes o electrodomèstics, que la vida valgués tan poc en tantes parts del món o que la corrupció equivalgués a entre el 20% i el 40% de l’ajut oficial al desenvolupament.
preguntaran com podíem consentir que s’explotessin persones per tenir més camisetes o electrodomèstics, que la vida valgués tan poc en tantes parts del món o que la corrupció equivalgués a entre el 20% i el 40% de l’ajut oficial al desenvolupament.José Luis Blasco, La sostenibilidad entra en el diccionario, El País 29-08-2010.
