(...) Aquest nen [de cinc anys] té un nivell de plom a la sang de 55 micrograms per decilitre (μg/dl), quan el límit màxim consentit per a nens és de 10, i de 15 pels adults. Superat aquest límit, hi ha un greu risc de danys al cervell o al sistema nerviós. L'enverinament pler plom s'anomena saturnisme, i aquest és el seu cas. "Sempre té febre alta, aquest any ja ha sofert vuit o nou atacs d’epilèpsia, però els metges no ens ajuden, no venen fins aquí" (...). "Aquí" vol dir el camp gitano [de refugiats] d'Osterode. (...)
(...) "Això [el camp de refugiats de Cesmin Lug] és pitjor que Osterode", explica una funcionària de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides (ACNUR), "Aquí no hi ha asfalt i el plom transportat pel vent no es pot rentar, es queda al sòl, on hi juguen els nens".
El problema d'aquests dos camps de refugiats romanies, o al menys el més greu dels seus problemes, es perfila sòlid a l'horitzò, a menys d'un quilòmetre de distància. Es tracta d'una muntanya formada per més de 500 tones de residus de plom produïts en les darreres dècades per la fabrica de Trepca, inaugurada el 1927 i durant un temps el vaixell insígnia de la industrialització iugoslava a Kosovo. Els anys setanta i vuitanta eren més de 20.000 les persones que extreien minerals i els elaboraven; ara, després de la clausura de gran part dels establiments, no arriben a 1.000. S’extrau i prou. La Trepca ha deixat de regal una impressionant taxa d'atur, fenomen present a tot Kosovo, i els vestigis verinosos de la seva antiga riquesa: les restes de plom. El vent transporta les partícules per tota la ciutat, tan al costat serbi com a l’albanès. Però, un cop més, als gitanos els toca la pitjor part.
(...) Tots els camps estan empotrats a l'estreta vall que condueix a la Trepca, una posició 'estratègica' per a la contaminació: el vent que bufa des del Nord no té més sortida que passar sobre ells, sembrant la seva càrrega de verí.
El 2000, en doctor Andrei Anreyev, de professió conseller rus de l'ONU, va dur a terme diverses proves entre els habitants de la zona i va recollir multitud de dades que va remetre a l'Organització Mundial de la Salud i a la UNMIK, l'administarció provisional de Nacions Unides a Kosovo, sol·licitant el tancament immediat dels camps. L'informe va ser amagat, però sí es va obtenir un resultat: els funcionaris i militars de l'UNMIK que feien 'jogging' en la zona van ser repatriats immediatament. No obstant, ningú va canviar l'emplaçament dels camps. El 2004, unes proves exhaustives realitzades sobre 74 persones, majoria dones i nens, van donar un nou resultat desconcertant: 44 persones tenien un nvell de plom a la sang més alt del que l'instrumental tècnic podia mesurar, és a dir, més de 65 μg/dl.
"En onze anys han mort 98 persones en els nostres camps (...) En alguns casos sabem que ha estat el plom, però les dades de les autòpsies no s'han fet públics. Les dones embarassades transmeten el plom als seus fills, la situació és terrible". Durant l’edat de creixement, el plom es fixa en els ossos substituint el calci i creant danys devastadors. (...)
Alberto D'Argenzio, Condenados al veneno, El País 21-03-2010.
