Contaminants hormonals: la Comissió Europea no fa els deures**



Els alteradors o disruptors hormonals ens interfereixen el sistema endocrí i són més que sospitosos de causar infertilitat, problemes en el desenvolupament infantil, danys en el sistema neuronal i el sistema immune i càncers d'ovaris, testicles, tiroide i pròstata.
[...] Quan s'aborda la qüestió dels tòxics, ens acostumen a dir quin producte hem de comprar i quin no, però no s'aborda l'aspecte polític.
[...] La Comissió Europea hauria d'haver definit els criteris d'identificació dels contaminants hormonals el desembre dels 2013 d'acord amb el Reglament de Biocides, per evitar que aquestes substàncies perilloses estiguin en el nostre entorn.
[...] fa dos anys que fugen d'estudi. No regulen aquestes substàncies per les pressions de la indústria.
Vostè persegueix la transparència.
Sí, i que s'apliqui el principi de precaució, un principi preciós que forma part de la nostra normativa europea: quan no hi ha certesa absoluta sobre un perill, cal permetre actuat als qui prenen les decisions polítiques.
[...] hi ha estudis epidemiològics  que demostren que els contaminants  hormonals estan relacionats amb un grup de malalties la incidència de les quals està augmentant de manera alarmant [...], càncer de mama, de pròstata, de testicles, problemes de desenvolupament neurològic, com l'autisme, infertilitat, obesitat, diabetis...
Aquests alteradors hormonals són a tot arreu?
Sí, són ubics. Els utilitzem per a tot, així que acaben a la pols, l'aire, la pluja i els óssos polars... Però la Comissió Europea continua sense regular-los, per això l'han denunciat quatre estats membres, a més del Parlament Europeu i el Consell d'Europa. [...]
Tenim un problema democràtic. És important que la gent comprengui que si les institucions europees no compleixen la sentència del Tribunal General de la UE, cal que ens preguntem si realment estem en una democràcia.
I què hi argüeixen, per no complir?
Que l'impacte de la regulació faria malbé la indústria i que no hi ha consens científic, però és la mateixa indústria la que genera dubtes mitjançant articles i estudis manipulats. La realitat és que en el tema dels alteradors hormonals, com en el canvi climàtic, hi ha consens científic.
I quin consens hi ha?
Que són perjudicials per a la salut i per al medi ambient i que cal regular-los. Hi ha un informe de l'OMS i del programa de l'ONU per al medi ambient que els considera un risc global. [...]
Ens hauríem de preguntar per què  són més importants el creixement econòmic i els llocs de treball que la salut general o que els nadons neixin amb malformacions genètiques. Crec que el sistema s'està emnjant els seus propis fills. Veurem els resultats d'aquí a vint anys. [...]
Com funcionen els lobbies?
Sovint es confonen amb corrupció, però aquesta és il·legal i els lobbies no. A l'anomenada bombolla de Brussel·les, el barri en el qual es concentren les institucions europees, viuen uns 24.000 funcionaris i uns 25.000 lobbistes. [...]
Tenen els mateixos llocs de treball i de lleure i moltíssims més diners que les oenegés per organitzar constantment esdeveniments a què conviden els funcionaris. [...]
Pensem que un lobbista és un individu amb males intencions, però en realitat són bones persones que fan relacions per crear les condicions adequades perquè qui pren les decisions prengui les que convé a la seva empresa. [...]
Si invertissin tots els diners que es gasten en el lobby en recerca i desenvolupament per trobar substituts més segurs, tots hi guanyaríem.
Quina esperança té?
Que la premsa ho difongui i la gent s'empoderi. Vaig llegir una frase a internet que em va agradar: els que creuen que no és possible, sisplau, que no molestin els que ho intenten.
Ima Sanchís, entrevista a Stéphane Horel, "Els que creuen que no és possible, que no molestin els qui ho intenten", La Vanguardia 20-02-2016.



Actituds semblants s'han adoptat pel tabac, per la telefonia mòbil o per altres radiacionselectromagnètiques.