Vivim en un món on les persones importen poc... on descaradament es dóna regna solta als negocis que atempten contra la salut de les persones, contaminacions de tot tipus que influeixen en la nostra qualitat de vida.
[I apareixen noves malalties],hipersensibilitat als productes químics que ens envolten i malalties per la contaminació electromagnètica, la gran càrrega de microones que estem patint de fa 15 anys am l’expansió de la comunicació inalàmbrica.
[Estem parlant] d’un 15% [de malalts] en tot Espanya per sensibilitats química múltiple, malaltia no reconeguda aquí però sí en altres països (...). El 5% d’aquests malalts ha desenvolupat síndrome de fatiga crònica i fibromiàlgia; la resta, al·lèrgia, asma, hiperactivitat en nens, alzheimer, parkinson i diferents càncers.
[Els productes químics que els causen són] els que ingerim: pesticides i tot tipus d’additius químics com conservants i saboritzants; els que respirem en les ciutats, on l’aire està carregat de metalls pesants; i tots els vernissos, pintures, cosmètics, perfums, productes de neteja ...
[La hipersensibilitat als camps magnètics consisteix en que] hi ha persones que ja no suporten la càrrega de contaminació electromagnètica que s’està emetent en les grans ciutats i reaccionen amb una malaltia crònica anomenada síndrome de les microones. [Els seus símptomes són] mals de cap, marejos, vertígens, insomni, i poden derivar en càncers i leucèmia en nens. Està tot documentat amb estudis científics multinacionals. A França s’ha creat una zona blanca, sense antenes de telefonia mòbil ni cap camp electromagnètic proper, refugis per a les persones que pateixen aquesta malaltia.
(...) Hi ha més de 104.000 productes tòxics alliberats al medi ambient i els nens neixen amb una càrrega tòxica: entre 40 i 60 productes químics que hereten de les seves mares.
Ima Sanchís, entrevsta a Miguel Jara, “La ciudadanía es víctima del marketing del miedo”, La Vanguardia 6-11-2009.
Quina
responsabilitat té el proveïdor d'instal·lacions potencialment contaminants?
Una
antiga planta petroquímica alemanya ha quedat abandonada a Líbia vessa mercuri
al mar. L'eurodiputat Francesc Gambús va interpel·lar la Comissió Europea arran
d'un reportatge publicat per l'ARA [Un
Txernòbil al mar Mediterrani, Ara 9-12-2017].
La
Comissió Europea assegura que "és conscient de la preocupació" que
genera l'esmentada planta petroquímica, a uns 200 quilòmetres al nord-oest de
Trípoli. També admet que "estudis recents duts a terme a la zona per
investigadors de la Universitat de Sàbrat, a Líbia, han posat de manifest que
les mostres de sòl, sang humana i pèls recollides al voltant de l'àrea de la
petroquímica estaven altament contaminades".
S'han
trobat restes de metalls pesants com mercuri, cadmi, plom i tungstè en zones
agrícoles pròximes a la planta petroquímica, clausurada l'any 2010.
Ara, La Comissió Europea admet el risc del
'Texnòbil del Maditerrani', 12-03-2018.
