Una crua realitat al Carib
La crua realitat és que al concentració de gasos efecte hivernacle continua augmentant, ni la crisi econòmica ha pogut trencar tendència creixent que es manté i es mesura de fa més de cinquanta anys, i que degut a que els sistemes naturals tenen molta inèrcia, cada vegada serà més difícil no superar els 2º C.
A Cancún s’ha recuperat el diàleg multilateral i s’ha assolit cert consens. Dues nacions –Estats Units i Xina- representen més del 50% de les emissions i un reduït grup de 20 estats suposen més del 80% de les emissions, amb la qual cosa la resta dels més de 170 representants en la conferència, des del punt de vista pràctic, tenen una incidència limitada en les emissions i per tant en la solució del problema.
(...) a Cancún no s’ha avançat en la resolució del problema ambiental, i si no es prenen mesures concretes i vinculants, el sistema climàtic continuarà canviant inexorablement vers nous patrons de comportament.
Josep Enric Llebot, El síndrome de Copenhague, La Vanguardia 16-12-2010.
Quan ho dirà a casa?
(...) Espanya, segons va dir [la ministra de Medi Ambient], aposta de forma “rotunda i clara” per a que la UE elevi fins a un 30% els seu compromís de reducció d’emissions de gasos efecte hivernacle. “Espanya diu sí al 30%”, va afirmar la ministra a les poques hores d’aterrar al Carib mexicà. Amb aquest anunci, Espanya es suma a les postures de França, Alemanya, el Regne Unit i Dinamarca. La UE es va comprometre el 2009, a la conferència de Copenhague, a reduir les seves emissions només el 20% el 2020 (respecte el 1990), tot i que va matisar que pujaria aquest objectiu fins el 30% si els altres països fessin un esforç similar. Ara, la UE , urgida per les exigències dels països en vies de desenvolupament, comença a assumir que el seu compromís ha de ser més gran. A més, els científics reclamen més esforç a les nacions desenvolupades (una retallada de gasos entre el 25% i el 40%) i, per altar banda, les fites vigents comencen a ser assequibles, en part per la crisi, que ha fet baixar les emissions.
(...) [la ministra] En cap moment va explicitar que la decisió europea hagués d’estar condicionada a que altres països industrialitzats facin un esforça similar. (...)
(...) “El Govern mai ha recolzat en els seus plans interns una reducció europea de gasos del 30%. Si ara ho fa, haurà d’apostar més per les energies renovables; i el que estem veient a Espanya és just el contrari”, va opinar Javier García Breva, president de la Fundación Renovables.
Elisabet Sabartés, Espanya apoya que la UE eleve al 30% la meta sobre reducción de gases, La Vanguardia 9-12-2010.
Resolucions de Cancún: http://www.empresaclima.org/images/COP16/cop16_lca.pdf
